Territoris Exclosos i Animació Sociocultural

 Entrada complementària 

Quan parlem d’exclusió ens referim a un concepte multidimensional, que no depèn únicament d’un fet, sinó d’un conjunt de situacions.

Traslladant aquest concepte a l’àmbit territorial, el podem relacionar directament amb els efectes del capitalisme, el mercat i la economia. Com bé sabem, els territoris exclosos es caracteritzen per la carència de recursos econòmics, socials, culturals, institucionals i/o polítics conseqüència del sistema de producció capitalista.  Per això, la distribució del risc d'exclusió  dependentment  del territori està vinculada  a la integració de mercats i sistemes de producció.

Aquests territoris compten amb una funcionalitat bàsica i mínima. Permeten la subsistència  i la existència de serveis. A més, no compten amb una alta connectivitat ni accessibilitat,  fet que complica la inversió  privada i l'establiment d'infraestructures que permeten el desenvolupament.

Per a dura terme un bon treball social en aquests territoris, és imprescindible que la població actue com a subjecte del canvi i no com a objecte. Aconseguir que aquestes persones tinguen la motivació necessària per a produir transformació real que afecta tant al territori com a ells mateixos. I en aquest punt és on entra l’animació sociocultural.

Com bé hem vist al llarg del quatrimestre, l’animació cultural busca la motivació de la població per a dur a terme transformacions del seu entorn i millores en la seua vida diària. Per açò, dissenyar algun projecte en el qual els participants visqueren en un territori d’aquestes característiques seria molt beneficiós tant per a ells com per a la comunitat. Encara què no seria suficient sense la intervenció de l’Estat i la coordinació de les diferents institucions que l’envolten.