Territoris Exclosos i Animació Sociocultural

 Entrada complementària 

Quan parlem d’exclusió ens referim a un concepte multidimensional, que no depèn únicament d’un fet, sinó d’un conjunt de situacions.

Traslladant aquest concepte a l’àmbit territorial, el podem relacionar directament amb els efectes del capitalisme, el mercat i la economia. Com bé sabem, els territoris exclosos es caracteritzen per la carència de recursos econòmics, socials, culturals, institucionals i/o polítics conseqüència del sistema de producció capitalista.  Per això, la distribució del risc d'exclusió  dependentment  del territori està vinculada  a la integració de mercats i sistemes de producció.

Aquests territoris compten amb una funcionalitat bàsica i mínima. Permeten la subsistència  i la existència de serveis. A més, no compten amb una alta connectivitat ni accessibilitat,  fet que complica la inversió  privada i l'establiment d'infraestructures que permeten el desenvolupament.

Per a dura terme un bon treball social en aquests territoris, és imprescindible que la població actue com a subjecte del canvi i no com a objecte. Aconseguir que aquestes persones tinguen la motivació necessària per a produir transformació real que afecta tant al territori com a ells mateixos. I en aquest punt és on entra l’animació sociocultural.

Com bé hem vist al llarg del quatrimestre, l’animació cultural busca la motivació de la població per a dur a terme transformacions del seu entorn i millores en la seua vida diària. Per açò, dissenyar algun projecte en el qual els participants visqueren en un territori d’aquestes característiques seria molt beneficiós tant per a ells com per a la comunitat. Encara què no seria suficient sense la intervenció de l’Estat i la coordinació de les diferents institucions que l’envolten.

Jornada Internacional de Cinema i No Violència.

Entrada complementària

El dijous 7 de novembre de 2019 es realitzà la Primera Edició de la  Jornada Internacional Cinema i no violència en la Sala d'actes de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, un tema que està vinculat amb el desenvolupament de les polítiques socials en el nostre territori i amb les dinàmiques que es poden utilitzar per a treballar amb col·lectius amb risc des del Treball Social.

En primer lloc, el cinema actua com a eina de transformació social mitjançant el qual es pretén generar entorns col·lectius de suport i escenaris on la denúncia siga un dels protagonistes. Com hem vist al llarg de l’assignatura d’animació sociocultural, el cinema pot ser una ferramenta útil per al treballador i treballadora social en les dinàmiques d’animació no sols com a camí per a la transformació de realitats complexes sinó com a rerefons cultural. És una manera de treballar apropant la cultura a el col·lectiu destinatari.

També cal assenyalar que els mitjans de comunicació, les xarxes socials i nombroses xarxes de suport socials, influeixen en el procés de socialització dels menors. És per aquesta raó que resulta imprescindible que l'entorn més pròxim a aquests subjectes, com és el cas de la  família, els eduque amb valors d'igualtat, respecte i equitat.

Des del Treball Social s'intenta atendre les realitats complexes on es situen els col·lectius més desfavorits i amb més reg d'exclusió social, perquè aquesta disciplina  és necessària per a treballar sobre aquest tipus de problemàtiques, especialment, en els col·lectius més vulnerables.

Últims dies de classe.

Durant aquestes sessions s’ha anat realitzant progressivament els diferents punts del projecte. A més a més, aquests han anat sent supervisats pel professor i s’ha modificat allò que es podria millorar. També hem acordat el títol y la forma de difusió.

Per a concloure podem assenyalar que el nostre projecte es tracta d’una proposta d’animació sociocultural enfocada al col·lectiu de joves entre 12 y 18 anys dels municipis de Gavarda, Antella i Sumacàrcer de la província de València. La finalitat es afavorir la relació entre les persones joves dels tres pobles, ja que en aquestes àrees rurals no existeix cap tipus de recurs municipal ni mancomunitat per a l’encontre dels i les joves que resideixen en aquesta àrea. La idea radica en, a partir d’aquest espai, organitzar diverses activitats durant els caps de setmana on els propis destinataris participen activament i a més de divertir-se proposen idees per a millorar aquest recurs. Cal destacar que aquest projecte es tracta d’un projecte experimental de dos mesos per a comprovar la viabilitat de elaborar el mateix projecte anualment en un futur.

Dia 29 de Novembre i 3 de Desembre.

Per una banda, durant aquesta setmana les classes d’animació sociocultural s’han utilitzat per a començar amb el projecte final de l’assignatura. En el nostre grup s’ha decidit que anem a realitzar un projecte dirigit al col·lectiu de joves de tres municipis rurals de Valencia. D’aquesta manera, durant les sessions hem elaborat els primers punts del projecte, com la descripció, els objectius i els destinataris. Hem compartit amb el professor aquesta informació per a comprovar que s’està redactant com cal i ens hem marcat fins on hem d’aplegar en la pròxima sessió.

Per altra banda, hem plantejat l'opció de realitzar un vídeo per a l’assignatura enlloc de realitzar l’examen final. Hem revisats els continguts i allò que s’exigeix en la presentació d’aquest i hem decidit que sí que ens compensa realitzar-lo. Així, durant la pròxima sessió també compartirem la informació que ens hem preparat de manera individual a casa per a la realització del vídeo final.