Dia 29 d’Octubre de 2019

En primer lloc, s’ha fet la dinàmica “Bombón Pibón”. I hem introduït una nova. Com en la majoria de les dinàmiques de presentació, el grup es col·loca en cercle. I cadascú ha de dir per ordre un nombre de l’u al set. Cada número s’acompanya amb un gest. Per a l’u, el cinc i el set, el gest es acompanyar la mà contrària cap al muscle cap a on es va a dirigir el sentit. Per al número dos, el gest es dirigir la mà del sentit cap al en el que es vol continuar cap a baix. Per al número tres, el gest es posar un avantbraç damunt de l’altre, determinant el sentit el que es trobe damunt. Respecte al número quatre, el gest era el mateix que el del número dos però amb la mà contrària. Per últim, quan tocava el nombre sis havia que dir “triana”, fent un gest de “sevillanes” amb les mans i donant un gir cap a la direcció que volíem.

Posteriorment, hem caminat com solem fer, com si estiguérem a soles, sense xocar els uns amb els altres i en sentit aleatori.

Desprès, per parelles hem fet una dinàmica de marionetes, en la qual una de les dues persones feia que l’altra es menejara mitjançant uns fils com els que s’utilitzen per a fer titelles.

I, abans de passar al teatre d’oprimits hem realitzat una versió de la dinàmica de caminar, en la qual ens veiem afectats per la gravetat.

Passant al teatre d’oprimits, a la sessió de hui s’ha focalitzat l’atenció en temes de gènere. S’ha representat una escena d’assetjament, protagonitzada per diferents voluntàries i voluntaris de classe. 

Per a dur-la a terme és necessari que un xic represente el paper d’assetjador. Quan ja estava representada per diferents parelles, hem reflexionat sobre les possibles solucions o reaccions que poden aparèixer en eixes situacions. Seguidament, ha sorgit un debat sobre el masclisme, les situacions de violència de gènere i els rols assumits tant per les dones com, en especial, pels homes des de la infància.

Finalment, s’ha arribat a la conclusió de que el teatre d’oprimits sempre treballa la solució en positiu, destacant que una escena pot fer reflexionar a un nivell més profund sobre els temes actuals que afecten a la societat, com en aquest cas el masclisme. Aquest tipus de teatre actua com un potenciador a l’hora de tractar situacions complicades que la majoria podem haver patit al llarg de la nostra vida i aconsegueix modificar la mirada de les persones al “viure” la situació.

Dia 22 d’Octubre de 2019

La classe de hui ha començat amb una nova dinàmica, en la qual tota la classe es col·loca en cercle. 

Una persona es situa en mig i ha de senyalar a algú dels seus companys i companyes i dir “Bombón Pibón”. Si la persona senyalada diu “pibón” a la vegada que la persona que es trova en mig, continuen en el seu lloc. Si no és així, la persona que es troba a la part de fora del cercle es canviaria amb la del mig. Després hem afegit unes quants variants:

• Si la persona del mig diu “pibón” únicament, la persona senyalada no ha de dir res.

• Si la persona del mig diu “avión”, la persona a la què senyala ha de fer el soroll i moviment del motor d’un i els companys o companyes que es troben al seu costat simulen les ales d’un.

• Si la persona del mig diu “Kebab”, la persona a la què senyala ha de girar sobre sí mateixa i els companys o companyes que es troben al seu costat simulen el moviment que fan les persones que tallen la carn d’un kebab.

• Si la persona del mig diu “James Bond”, la persona a la què senyala ha de simular una pistola amb les mans i els companys o companyes que es troben al seu costat simulen a dos persones sorpreses per l’acció.

Seguidament, continuàrem amb la dinàmica de caminar per classe però amb una nova variant, les poesies. Teníem que caminar, llegir les poesies que es trobaven al terra i escollir una. Quan cadascú la tenia, continuàrem caminant i llegint-la ara en veu baixa. Al passar per damunt d’un paper, es llegia en veu alta el fragment pel qual anàvem.

Posteriorment, ens posàrem en cercle per dur a terme una nova dinàmica, 16 persones de peu i les altres 16 assegudes en cadires. Les persones que estaven assegudes tanquen els ulls. Les que estan de peu han de llegir les poesies a les persones assegudes, establint un punt de contacte i intentant llegir-la a tots i totes.

Al finalitzar, es va dur a terme una mena de reflexió sobre la classe i les activitats realitzades, en la qual molt de nosaltres comentàrem les bones sensacions que es va transmetre l’última activitat. En primer lloc, perquè no t’imagines que es sent fins que no et toca. I en segon lloc, perquè en eixe moment, tant la persona que llig com la que escolta senten una connexió, sorgeix un vincle gràcies a la poesia que crea un ambient de benestar, ja no sols entre ambdues sinó entre tota la classe.

Per últim, vam parlar sobre els àmbits de l’animació, que són els tres que podem observar en la següent imatge:

I es va concloure que, encara què els tres són importants, és necessari que es tinguen en compte conjuntament per a dur a terme una bona intervenció a través d’aquest tipus d’activitats.

Dia 18  d’Octubre de 2019. 

“AMB ALTRES ULLS”

La sessió de hui es pot dividir en dues parts.

En primer lloc s’ha projectat un documental elaborat al col·legi Santiago Apostol, al Cabanyal (València). Aquest mostra un projecte de fotografia participativa. Es tracta, per tant, d’una fusió entre projecte social i projecte cultural que parteix de la ciutadania. Els alumnes d’aquest col·legi queden totalment motivats en aprendre de manera pràctica l’art de la fotografia amb la finalitat de realitzar una exposició. Són els propis protagonistes de les fotografies els qui conten la seua realitat i tenen l’oportunitat de donar-la a conèixer mitjançant l’exposició. A més a més, per a aquest projecte ha sigut necessari implicar a les famílies. En conclusió, l’organització ha fet una tasca molt potent, a l’hora que ha utilitzat una activitat cultural per a intervindre en un col·lectiu de risc.

En segon lloc, Noemí, estudiant de doctorat en Mèxic ens ha explicat la Pedagogia Eròtica. Ens ha fet reflexionar sobre com fer de l’espai de classe un lloc agradable front les inquietuds i la violència de la vida quotidiana. Per a fer-ho, s’ha destacat la figura de Paulo Freire, uns dels pedagogs més importants del segle XX i company del professor de Noemí, que va ensenyar un nou camí per a la relació entre alumne i professor. Així mateix entén l’educació com un acte polític i fa una crítica de l’educació bancària (depòsits de coneixement de subjectes buits) defensant l’educació alliberadora.

Els processos educatius han de ser portadors de somnis i utopies contraris a la imposició del capitalisme salvatge que avui governa al món i consolida el poder de Tànatos. Pedagogia Eròtica com a construcció del sentit de vida que de força a Eros i puga detenir Tànatos fet poder. Aquesta proposta educativa lluny de ser neutra és directiva, reivindica al mateix temps el paper d'una autoritat col·lectiva que es constitueix en un aprendre a MANAR OBEINT i en una praxi que rescata la pràctica i la teoria en els processos educatius.

Dia 15 d’Octubre de 2019.

El dia de hui ha començat amb la visualització d’una part d’un documental rodat al centre penitenciari de Picassent. En aquest, els presos donen el seu testimoni sobre la vida a la carcel, opinen sobre les seues sentències i reflexionen en relació a possibles solucions que no siguen ser tancats. I sorgiren dues preguntes: En quina mesura és important que les persones puguen expressar la seua opinió i manifestar-se? I, per què són importants les arts a l’hora d’expressar-se per a les persones que no acostumen a tindre veu?

Però no únicament dur-les a terme en col•lectius en risc d’exclusió social o amb problemàtiques socials, també en col•lectius més normalitzats, com persones de la tercera edat, la situació de les quals podria millorar desprès de la prèvia reflexió. En conclusió, l’animació sociocultural s’ha d’aplicar a nivell global, independentment de l’àmbit, el rang d’edat o la problemàtica social (en cas de que hi haja).

Seguidament, férem la dinàmica de Jía y caminàrem per la classe promovent la coordinació entre els companys i companyes.

La sessió finalitzà amb l’activitat de les dos sessions anteriors, el teatre d’oprimits, i la representació de l’últim grup.

En resum, la reflexió prèvia és necessària per a que es puga produir un canvi. Per a això, resulta imprescindible que les persones s’expressen, per exemple, mitjançant les activitats socioculturals (teatre d’oprimits, documentals, dinàmiques de presentació, etc).

Dia 8 d’Octubre de 2019.                

“LAS MISIONES PEDAGÓGICAS”

La sessió de hui es pot dividir en dues parts. 

Per una banda, s’ha dut a terme la projecció d’un documental sobre la democratització de la cultura. A partir del qual s’ha reflexionat i s’han dut a debat diverses qüestions entorn les mesures educatives que es van prendre durant la Segona República.

Per altra banda, en l’última part de la sessió s’ha continuat treballant amb el teatre de l’oprimit. Els grups que quedaven per representar la seua història l’han representada i s’ha continuat amb la mateixa dinàmica. Per què és una situació d’opressió? Què podem fer per a transformar aquesta situació? Aquestes són les dues preguntes entorn les quals ha girat el debat grupal.

Prestant atenció al documental analitza, “Las misiones padagogicas”, es pot dir que Espanya és un país que va estar interessat en apostar per l’educació per a tots i totes des de fa temps enrere, durant la Segona República ja es va dur a terme una política educativa amb l’objectiu de dur l’escola als pobles i les aldees de la perifèria. En definitiva, alfabetitzar el món rural. S’apostava per una pedagogia participativa mitjançant, per exemple, actuacions de teatre, dotació de llibres, exposició de quadres del Museu del Prat.

Encara que en el període de la dictadura tots aquestes esforços van quedar obsolets i Espanya es va tornar a posar a la cua d’Europa, les missions pedagògiques van significar un gran abans en matèria de democratització de la cultura.

En conclusió, el terme cultura i globalització van de la mà. Això significa en molts sentits que la llengua no es pot entendre sols com un element de comunicació,  sinò que és també una manera de relacionar-se, maneres diferents d’entendre el món. No s’ha de caure en l’error de renunciar a la pròpia llengua i, en aquest sentit, la democratització de la cultura i les missions pedagògiques de la segona república van ser decisives.

Dia 4 d’octubre de 2019

En la classe de hui, primerament, ens hem centrat en l’etapa de sensibilització amb una nova dinàmica denominada “Jondo, Jía”. Per començar a fer-la, els participants es situen en cercle. Consisteix en passar una mena d’energia, acompanyada d’un soroll. S’utilitzen diferents gestos:

• Jía: es passa l’energia en el mateix sentit en que t’ha arribat, acompanyat del braç contrari al sentit.
• Jondo: per a canviar el sentit de l’energia. Es fa un gest similar a la flexió de cames i de braços.
• Fish: es passa l’energia amb la mirada, dirigida cap a l’altra persona. S’ha de mantindre durant tres participants.
• Gafis: s’utilitza per a botar al company del costat.
• Frisbie: es fa el gest de llançar un frisbie (com el nom indica) i la resta de companys i companyes l’han de seguir amb la mirada, acompanyada pel cos.
• Mondongo: quan algú diu aquest terme, l’acompanya amb un animal, al qual s’ha d’imitar, caminant fins a l’altre extrem de la classe.
• Bonsai: s’acompanya d’un moviment de mans paregut al de resar. Quan algú ho fa, tots el companys han de formar una frase, cadascú aportant només una paraula, amb sentit, sempre que siga possible. 

Seguidament, ens posàrem per parelles per fer una dinàmica d’abraçades. Aquesta consistia en deixar-se abraçar per l’altre membre de la parella, abraçar-la i després donar-se una abraçada de forma mútua. 

En primer lloc, la persona que anava a apropar-se a l’altra tenia que demanar-li permís, sense parlar, i l’altra acceptar-ho o no. 

En segon lloc, es canviaven els paper, i per últim, ambdues persones s’abraçaven. En la nostra opinió, aquesta dinàmica ha sigut una de les més emotives de l’assignatura. Al acabar, totes los companyes i companys estàvem d’acord en que ens havia provocat relaxació, seguretat i sobretot, un gran recolzament. Com s’ha demostrat en molts estudis científics, les abraçades estimulen la producció d’oxitocina, una hormona que redueix l’ansietat i l’estrès. 

També disminueix el ritme cardíac i provoca sentiments de confiança i unió. Per tant, poder realitzar una dinàmica que millore tant el nostre estat d’ànim com la nostra autoestima ens ha paregut un privilegi a més d0una bona manera de crear un bon ambient de classe.

L’última part de la sessió, es basà en el teatre dels oprimits, una metodologia, una pràctica artística i pedagògica que es fonamenta en la ètica i la solidaritat. Va ser sistematitzat a partir dels anys 60 per Augusto Boal (Brasil) que proposa Humanitzar la Humanitat. Es centra en l’anàlisi del passat en el present per transformar el futur. 

Per posar-lo en pràctica, vam dur a terme una pràctica on l’opressió era el centre sobre el que tot girava. Per parelles, cada persona contà una historia reial on s’haguera produït una situació d’opressió. De les dos vivències que eixien de cada parella, s’escollia una. Quan ja estava triada, dues parelles s’ajuntaven i es posaven en comú les històries triades, i de les dos es tornava a triat una. Així fins a formar quatre grups. Una vegada formats es representava una història de les que havien sigut contades als grans grups. La resta de la classe, preguntant al director/a de l’escena tractava d’endevinar el que s’estava representant. Desprès, eixien a escena voluntaris que feien de àngel i dimoni als actors i actrius. Els àngels amb un discurs que ajudara a eixir de l’opressió o a deixar d’oprimir, i els dimonis mantindre a les persones assumint el paper d’oprimits o d’opressors. Per últim, els observadors, en especial el que tingueren una visió alternativa per eliminar l’opressió d’eixa situació, menejaven als actors per eliminar-la.

La situació que va ser representada en primer lloc, va provocar un clima de tristesa, ràbia i impotència en tota la classe. Sobretot, perquè una de les nostres companyes va ser la víctima. Però també ens va servir a tots per a prendre consciència sobre aquests moments, en els quals és molt difícil reaccionar de manera correcta ja que d’una manera o altra pot provocar repercussions negatives tant per a la víctima com per als que actuen. 

En conclusió, la sessió ha sigut una de les més intenses psicològicament. En primer lloc, pels sentiments positius de la primera part i en segon lloc, pel canvi d’aquest clima al de la segona part, on la situació s’ha tornat molt dura, ja que hem pogut sentir l’opressió que una de nosaltres va patir fa un temps. També és cert que, dins de la dificultat de la situació, al final, tot el grups s’ha unit en una abraçada gegant, on cadascú ha fet saber a la resta que si qualsevol necessita ajuda, pot demanar-la. 

Dia 1 d’Octubre de 2019.

La classe de hui ha consistit en la realització de nombroses dinàmiques. Cadascuna diferent, com habitualment. Les dues que més ens han cridat l’atenció a les autores d’aquest “Blog” han sigut les següents:

1. Activitat que consisteix en anar caminant individualment per l’aula, sense parar atenció a la resta de persones i realitzar un gest quan el professor indique un número. Al escoltar el número 1 cal aixecar el braç i cridar “ei taxi”, al escoltar el número 2 cal dir cridant “xe corre!!!” i al escoltar el número 3 cal dir  “Oh!! M’agraden els gelats”. Aquesta dinàmica pot parèixer simple, però ens sembla de les més divertides, ja que al començament d’aquesta els participants es troben avergonyits per la situació. Normalment en una aula no et poses a caminar i a cridar, i molt menys si hi ha poca confiança. És per aquest motiu que la destaquem com a molt positiva. Ens divertim, es crea un clima agradable en el qual tots ocupem el mateix rol i aprenem a deixar de banda les inseguretats i la vergonya davant els altres.
2. Activitat que consisteix en fer grups de 10 persones aproximadament i cada grup ha de representar la mateixa paraula. La paraula escollida pel professor ha sigut “Opressió”.  Cada grup ha fet una escultura amb els seus propis cossos i han explicat els pensaments de cada personatge. 

En aquest sentit, podem assenyalar que totes les escultures tenien en comú la presència de personatges oprimits i personatges opressors. Persones sense poder escoltar, observar, lligades de peus i mans. No obstant això, l’escultura del nostre grup s’ha decantat per no personificar a l'opressió, és a dir, tots ens trobàvem oprimits per una força superior. L’objectiu perseguit era fer reflexionar sobre la situació que pateixen moltes persones al no conèixer que es allò que les invisibilitza.

Nombroses vegades, desconeixem d’on prové el poder i, per tant, no sabem com fer-li front. Això pot canviar si ens ajudem uns als altres, si ens agrupem i busquem junts i juntes la solució.

En conclusió, aquesta sessió ens ha servit per a obtindre més ferramentes a l’hora de realitzar animació sociocultural dins de diferents grups de persones. Ferramentes útils i necessàries possiblement en un futur professional però, més enllà de l’aprenentatge enriquidor d’aquesta assignatura, cal destacar que gràcies a aquestes dinàmiques els i les estudiants aprenem a conèixer-nos més. De manera més o menys directa crees un vincle quasi inconscient amb les altres persones amb les quals estàs “jugant” i la confiança creix cada vegada més repercutint positivament, també, en l’aprofitament de les altres assignatures.

Entrada complementària

TEMA PER A DEBAT: Té sentit que l’administració es gaste diners en activitats culturals? 

Majoritàriament tots i totes podem estar d’acord en que l’administració publica ha de destinar fons públics per a la realització d’activitats culturals. Això és, ni més ni menys que fer més accessible les activitats culturals a tota la població.

Però...què entenem per una activitat cultural? El teatre? La òpera? El cinema d’estiu?  I... UN CONCERT DE C.TANGANA?

 
Aquesta notícia obri el debat sobre què podem considerar una activitat cultural i quines activitats culturals deuen o no ser finançades amb diners públics. Des del nostre punt de vista aquest és un tema de moral i d’ètica. Cadascú és lliure d’escoltar la música que més li agrada, però quin gènere deu recolzar l’administració? Resulta molt complicat tindre totes les postures a favor. És una manera de fer política? D’aquesta manera s’obri el debat sobre si cancel•lar concerts per les idees dels músics suposa una limitació als drets de la llibertat d’expressió artística.

Dia 24 de Setembre de 2019.          

  

“EN CULTURA NO HI HA RES NEUTRE”

En primer lloc, cal assenyalar que la sessió de hui ha sigut més teòrica que els darrers dies. Així, s’ha volgut profunditzar amb els temes i dubtes que van sorgir en les classes de la setmana passada, al voltant d’allò que la societat i nosaltres mateixos com a estudiants entenem per “cultura”.  

En aquest sentit, s’ha fet un repàs dels tres enfocaments, ja explicats, que rep aquest terme. La cultura des de l’enfocament humanista que és molt endocèntric, la cultura constructiva i la cultura com a conjunt d’elements simbòlics.

“No hi ha persones sense cultura, totes les persones tenen la seua cultura, però cada grup humà es caracteritza per una diferent”.

“A través de les activitats culturals, els éssers socials, podem elegir el futur que volem”.

En definitiva la cultura s’ha d’entendre com el conjunt d’elements simbòlics, significats i comportaments compartits per una comunitat o grup humà i al mateix temps un camp o sector de l’activitat humana centrada en l’ús i manipulació de símbols que es nodreix d’aquest univers simbòlic i el transforma.

És així com arribem a la qüestió de “La Política Cultural”. Què entenem per política? I si a aquest terme se li afegeix l’adjectiu cultural? Doncs, sabem que qualsevol política o inclús la política en si mateixa, en el seu significat més ampli, es pot fer per acció o per omissió. Aquesta política no sols la fan els Estats i els organismes públics sinó també les associacions, les plataformes ciutadanes, les empreses, etc.

“Si no intervinc en la política com a ésser humà participatiu deixe que actue el mercat”. 

Un exemple clar és el del cine europeu front la industria del cine americà. Si no protegim el cine europeu acabem sols mirant pel•lícules americanes, ja que la industria americana s’imposa a l'europea donat que té més recursos econòmics per a créixer sense cap ajuda externa.

Dia 20 de Setembre de 2019.

La classe va començar amb la dinàmica de l’energia. Però, uns minuts després d’estar fent-la, es va introduir una variant d’aquesta. La dinàmica grupal coneguda com Zip! Zap! Boing! Per a dur-la a terme es manté el cercle que estava prèviament fet i es passa el torn al company/a de la dreta o esquerra al soroll de “zip” acompanyat d’un moviment de la mà contrària. Aquest primer pas es practica unes quantes voltes. Desprès s’inclou la mateixa acció però en sentit aleatori, cap al company o companya que vulguem. Aquest va vinculat al soroll “zap”. Quant ja es controla el “zip” i el “zap” amb fluïdesa s’afegeix el “waka” que s’utilitza per canviar el sentit. També podem afegir el “boing” amb el qual es rebutja a aquell que ens ha fet “zap” o el soroll “ssss” amb el qual ens botem a nosaltres mateixos si ens han fet “zip”. Per últim s’afegia el soroll “tolon” amb un movimet dels dits amb els braços alçats si algú s’equivocava. 

Posteriorment a l’etapa de dinàmiques de presentació, ens centràrem en la creativa o de sensibilització. Dins d’aquest es van dur a terme diferents jocs teatrals grupals.

Primerament, ens ajuntàrem per parelles per dur a terme el conegut com “hipnotisme colombià”, en el qual, l’estudiant A, que fa el paper d’hipnotitzador, col•loca la mà a uns centímetres de la cara de l’estudiant B o hipnotitzat i guia els moviments del segon, que ha de seguir-la menejant el cos. Al cap d’uns minuts, els paper s’intercanvien.

Seguidament, es posà en pràctica la dinàmica de les salutacions. Els estudiants caminen per l’aula amb música de fons. En el moment en que el professor diu “uno” cada alumne ha de mirar a altre fixament. Si el professor diu “dos” cada alumne ha de saludar a altre com si es coneixeren de tota la vida, abraçant-se. 

Desprès, realitzàrem altra dinàmica, en la què cada alumne establia un punt d’inici a la classe, un segon punt i un tercer. Quan tots ja els teníem, es tractava de fer un recorregut passant pels tres punt en ordre. Al arribar al segon cadascú deia el seu nom i al arribar al tercer ens quedàvem en posició d’estàtua amb postures diferents. L’objectiu era fer el recorregut de manera simultània tota la classe i potenciar així la unitat i la coordinació.

A continuació, i per parelles altra vegada començàrem la dinàmica de fotògraf i càmera. Cada individu de la parella feia un paper. El que es convertia en càmera tanca els ulls i li agarra la mà al seu company/a. L’altra persona guia a la càmera i la situa front a allò que li crida l’atenció per a que la fotografie mentalment. Desprès es canvien els papers. Mentre que la primera persona que fa de càmera observa coses que evoquen a sentiments positius, la segona fotografia coses que provoquen sentiments negatius. 

Per finalitzar l’etapa creativa, vam dur a terme dos dinàmiques teatrals.

En la primera, ens situàrem en un cercle. Una persona de classe pensava i deia una cosa abstracta (generalment sentiments) i a aquelles persones que li abellia eixien al centre i la recreaven des del seu punt de vista. Aquestes persones es situaven per ordre i de manera estàtica es quedaven al mig del cercle. Quant la “figura” estava completament formada, la resta la visualitzava. Desprès els “actors” desfeien la figura en ordre contrari a quant s’havien col•locat i es comentava el sentiment transmès.

En la segona, es formen dos grups. El primer format per aquelles persones que van fer de càmeres la primera vegada i el segon format pels fotògrafs. Cada grup posa en comú els espais fotografiats i en conjunt s’elegeix una paraula abstracta que represente allò que s’ha sentit, posteriorment es representa i l’altre grup ha d’endevinar què s’està representant.

L’última part de la classe, si haguera donat temps es dedicaria a l’etapa de relaxació.

En conclusió, aquesta sessió va ser dinàmica al 100%, i es podria dir que molt beneficiosa per al conjunt de la classe ja que cada vegada ens coneixem més i aquestes activitats ens serveixen per coordinar-nos, agarrar confiança i crear una unitat. A més, a l’enfocar l’assignatura de manera que els i les alumnes participen activament com a subjectes tant els conceptes com la teoria en general són més fàcils de retenir i, per tant, resulta més senzill i divertit aprendre. 

Entrada complementària

"En una tierra salvaje - In a savage land"

Com hem vist al llarg d’aquest tema, el terme “cultura” presenta dues concepcions sociohistòriques. 

El concepte humanista, jeràrquic i piramidal i el concepte antropològic. D’aquesta manera, l’antropologia defensa la cultura com un conjunt de pautes i de regles que orienten les nostres accions socials i van evolucionant al mateix temps que ho fa la societat. Parlem de les pràctiques, de les relacions socials i les concepcions d’allò que fem, és a dir,  la manera d’entendre el món. A més, la cultura és convencional, és a dir, no és natural, està construïda socialment.

En la pel•lícula podem veure el concepte de cultura representat des de les dues besants. Per una banda, les i els antropòlegs estudien l’entorn i la societat dels natius de l’illa d’una manera horitzontal. Conviuen, participen i respecten les normes socials, ja que tenen present que cada cultura conté els seus propis valors i la seua pròpia història.

Per altra banda, apareixen personatges que reflecteixen la posició de cultura humanista i tenen un paper destacat com a instrument de dominació. Conceben com a cultura avançada la seua pròpia, és a dir, la cultura occidental i com a cultura endarrerida la dels natius de les Illes de Trobiand (Nova Guinea). Un exemple clar és quan el comerciant de perles es refereix als natius i les natives com a “salvatges”.

Es parla així d’una cultura com a un sistema integrat de símbols, idees i creences que fabriquen significats i al mateix temps van canviant a mesura que va evolucionant una societat. Tal com es mostra a la pel•lícula, no existeix una sola cultura, sinó que cada grup concret pertany a una diferent.

En aquesta projecció podem veure tant algunes característiques de la cultura occidental com els trets que caracteritzen a la cultura de l’illa. La forma de vestir, les pràctiques sexuals, les creences, la concepció de la vida i la mort, la venjança, etc. són diferents d’una cultura a una altra. Per exemple: a aquest poblat de Nova Guinea tant les dones com els homes no utilitzen la mateixa vestimenta que els antropòlegs i els que no són natius d’allí. Pel que fa a la mort d’una persona, podem veure com a l’illa es du a terme un ritual que és totalment diferent del soterrament cristià que intenta imposar el missioner. La manera de portar el dol també varia molt d’una cultura a una altra. És ben sabut que alguns països occidentals la manera de dur el dol en eixa època era vestir-se de negre mentre que les dones d’aquest poblat permaneixen tancades en una gàbia.

A més, una escena que crida molt l’atenció, són les pràctiques sexuals on la figura femenina exerceix un major control sobre el baró, l’antropòleg ho considera irrellevant perquè en la seua cultura l’acte sexual s’executa de diferent manera. 

Per últim, dins d’aquest terme es considera de rellevància destacar dos conceptes importants com són l’enculturació i l’aculturació. 

Per una banda l’enculturació fa referència al procés d’aprenentatge d’una cultura. És a dir, el “procés que s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients, de noves formes culturals segons si s’adiuen o no amb els models adquirits en la infantesa. Pot ser considerada una versió antropològica del concepte de socialització”(«enculturació | enciclopèdia.cat», s. f.).

Dia 17 de Setembre de 2019.

La classe d’avui s’ha encetat, una vegada més, amb la dinàmica de passar-se la energia els uns als altres.
No obstant això, també s’ha posat en pràctica una altra dinàmica grupal. Aquesta consistia en anotar en un globus una mania, un somni i una frase. Així els globus eren llançats a l’aire i cadascú havia de pensar de qui era el globus que havia agafat. Aquesta dinàmica és molt útil per a grups reduïts i s’utilitza per a primers contactes en grups de joves i adolescents.

Posteriorment s’ha dut a terme la reflexió sobre l’article “La animación sociocultural, un esfuerzo de animación” de Jose M. Barrado Garcia.  Cadascú ha escollit una frase del text que li ha semblat interessant i ha explicat el perquè.

Ha sigut interessant perquè totes les qüestions giraven entorn a allò que entenem per cultura. El terme cultura ens ha acompanyat duran les diverses assignatures que hem cursat al llarg del grau de treball social i hui ha tornat a sorgir en les seues múltiples dimensions.

•  La cultura des de la visió humanista, es pot tindre en compte per a múltiples aspectes però no es considera en l’àmbit de l’animació sociocultural, ja que té a veure amb els coneixements de l’estatus social.
• La cultura des de la visió antropològica (segle XIX) fa referència al conjunt de costums, de maneres de relacionar-se, en definitiva, d’entendre el món que caracteritza un grup humà determinat.
• La cultura com a sector d’activitat, és a dir, que treballa en continguts simbòlics. Aquesta és la que fa referència a les activitats culturals i socioculturals.

En conclusió, la classe ha debatut i ha considerat que la cultura s’ha convertit en una mercaderia més encara que es diferencia de les altres perquè a través d’aquesta es transmeten valors.

Dia 10 de Setembre de 2019.

La primera classe es podria dividir en tres parts.

En primer lloc, la presentació de l’assignatura, amb l’anàlisi de la guia docent per conèixer com s’impartirà i com serà l’avaluació.

En segon lloc, realitzàrem tres dinàmiques de presentació:

• La primera dinàmica es basava en les mirades, el contacte visual i la transmissió d’energia amb el propi cos. Ens col•locàrem en un cercle on una persona mirava fixament a un altra i amb una palmada li passava la energia, aquesta feia el mateix amb altra persona i així successivament. També es podia rebutjar l’energia alçant els braços. Si açò passava, la persona que volia compartir-la tenia que buscar a altra persona per a fer-ho. 
• La segona dinàmica era un bingo. Cadascú tenia un full amb diferents categories, per exemple: qui ha estat en altre continent, qui està enamorat o enamorada, qui té el mateix somni que tu, etc. El propòsit de l’activitat era completar totes les categories amb el nom d’un company o d’una companya. Per últim, 
• En la tercera dinàmica tota la classe es disposava en un cercle. Cadascú deia el seu nom i feia un gest i un soroll amb alguna activitat que li agradara. Quan tots ho havíem fet, d’un en un avançàvem dins del centre i la resta tenia que dir quin era el nom de la persona i fer el gest i el soroll que havia dit aquesta.

I en tercer lloc, sentats per grups comparàrem diverses definicions del terme animació i escollirem una compartint amb la resta el motiu pel qual ho havíem fet. 

En definitiva, podem dir que aquest primer contacte amb l’assignatura ens va servir un poc per conèixer-nos. Saber quin nom te cadascú, les primeres impressions com a companys i sobretot, allò que esperes que t’aporte l’aprenentatge d’aquesta. Sembla “animada” no sols per nom que rep, sinó perquè el professor ha deixat constància que serà bastant dinàmica. Allò que està clar és que amb ganes d’aprendre i créixer de segur que es superarà amb èxit.