Dia 15 d’Octubre de 2019.

El dia de hui ha començat amb la visualització d’una part d’un documental rodat al centre penitenciari de Picassent. En aquest, els presos donen el seu testimoni sobre la vida a la carcel, opinen sobre les seues sentències i reflexionen en relació a possibles solucions que no siguen ser tancats. I sorgiren dues preguntes: En quina mesura és important que les persones puguen expressar la seua opinió i manifestar-se? I, per què són importants les arts a l’hora d’expressar-se per a les persones que no acostumen a tindre veu?

Però no únicament dur-les a terme en col•lectius en risc d’exclusió social o amb problemàtiques socials, també en col•lectius més normalitzats, com persones de la tercera edat, la situació de les quals podria millorar desprès de la prèvia reflexió. En conclusió, l’animació sociocultural s’ha d’aplicar a nivell global, independentment de l’àmbit, el rang d’edat o la problemàtica social (en cas de que hi haja).

Seguidament, férem la dinàmica de Jía y caminàrem per la classe promovent la coordinació entre els companys i companyes.

La sessió finalitzà amb l’activitat de les dos sessions anteriors, el teatre d’oprimits, i la representació de l’últim grup.

En resum, la reflexió prèvia és necessària per a que es puga produir un canvi. Per a això, resulta imprescindible que les persones s’expressen, per exemple, mitjançant les activitats socioculturals (teatre d’oprimits, documentals, dinàmiques de presentació, etc).