Dia 29 d’Octubre de 2019

En primer lloc, s’ha fet la dinàmica “Bombón Pibón”. I hem introduït una nova. Com en la majoria de les dinàmiques de presentació, el grup es col·loca en cercle. I cadascú ha de dir per ordre un nombre de l’u al set. Cada número s’acompanya amb un gest. Per a l’u, el cinc i el set, el gest es acompanyar la mà contrària cap al muscle cap a on es va a dirigir el sentit. Per al número dos, el gest es dirigir la mà del sentit cap al en el que es vol continuar cap a baix. Per al número tres, el gest es posar un avantbraç damunt de l’altre, determinant el sentit el que es trobe damunt. Respecte al número quatre, el gest era el mateix que el del número dos però amb la mà contrària. Per últim, quan tocava el nombre sis havia que dir “triana”, fent un gest de “sevillanes” amb les mans i donant un gir cap a la direcció que volíem.

Posteriorment, hem caminat com solem fer, com si estiguérem a soles, sense xocar els uns amb els altres i en sentit aleatori.

Desprès, per parelles hem fet una dinàmica de marionetes, en la qual una de les dues persones feia que l’altra es menejara mitjançant uns fils com els que s’utilitzen per a fer titelles.

I, abans de passar al teatre d’oprimits hem realitzat una versió de la dinàmica de caminar, en la qual ens veiem afectats per la gravetat.

Passant al teatre d’oprimits, a la sessió de hui s’ha focalitzat l’atenció en temes de gènere. S’ha representat una escena d’assetjament, protagonitzada per diferents voluntàries i voluntaris de classe. 

Per a dur-la a terme és necessari que un xic represente el paper d’assetjador. Quan ja estava representada per diferents parelles, hem reflexionat sobre les possibles solucions o reaccions que poden aparèixer en eixes situacions. Seguidament, ha sorgit un debat sobre el masclisme, les situacions de violència de gènere i els rols assumits tant per les dones com, en especial, pels homes des de la infància.

Finalment, s’ha arribat a la conclusió de que el teatre d’oprimits sempre treballa la solució en positiu, destacant que una escena pot fer reflexionar a un nivell més profund sobre els temes actuals que afecten a la societat, com en aquest cas el masclisme. Aquest tipus de teatre actua com un potenciador a l’hora de tractar situacions complicades que la majoria podem haver patit al llarg de la nostra vida i aconsegueix modificar la mirada de les persones al “viure” la situació.