Dia 1 d’Octubre de 2019.

La classe de hui ha consistit en la realització de nombroses dinàmiques. Cadascuna diferent, com habitualment. Les dues que més ens han cridat l’atenció a les autores d’aquest “Blog” han sigut les següents:

1. Activitat que consisteix en anar caminant individualment per l’aula, sense parar atenció a la resta de persones i realitzar un gest quan el professor indique un número. Al escoltar el número 1 cal aixecar el braç i cridar “ei taxi”, al escoltar el número 2 cal dir cridant “xe corre!!!” i al escoltar el número 3 cal dir  “Oh!! M’agraden els gelats”. Aquesta dinàmica pot parèixer simple, però ens sembla de les més divertides, ja que al començament d’aquesta els participants es troben avergonyits per la situació. Normalment en una aula no et poses a caminar i a cridar, i molt menys si hi ha poca confiança. És per aquest motiu que la destaquem com a molt positiva. Ens divertim, es crea un clima agradable en el qual tots ocupem el mateix rol i aprenem a deixar de banda les inseguretats i la vergonya davant els altres.
2. Activitat que consisteix en fer grups de 10 persones aproximadament i cada grup ha de representar la mateixa paraula. La paraula escollida pel professor ha sigut “Opressió”.  Cada grup ha fet una escultura amb els seus propis cossos i han explicat els pensaments de cada personatge. 

En aquest sentit, podem assenyalar que totes les escultures tenien en comú la presència de personatges oprimits i personatges opressors. Persones sense poder escoltar, observar, lligades de peus i mans. No obstant això, l’escultura del nostre grup s’ha decantat per no personificar a l'opressió, és a dir, tots ens trobàvem oprimits per una força superior. L’objectiu perseguit era fer reflexionar sobre la situació que pateixen moltes persones al no conèixer que es allò que les invisibilitza.

Nombroses vegades, desconeixem d’on prové el poder i, per tant, no sabem com fer-li front. Això pot canviar si ens ajudem uns als altres, si ens agrupem i busquem junts i juntes la solució.

En conclusió, aquesta sessió ens ha servit per a obtindre més ferramentes a l’hora de realitzar animació sociocultural dins de diferents grups de persones. Ferramentes útils i necessàries possiblement en un futur professional però, més enllà de l’aprenentatge enriquidor d’aquesta assignatura, cal destacar que gràcies a aquestes dinàmiques els i les estudiants aprenem a conèixer-nos més. De manera més o menys directa crees un vincle quasi inconscient amb les altres persones amb les quals estàs “jugant” i la confiança creix cada vegada més repercutint positivament, també, en l’aprofitament de les altres assignatures.