Entrada complementària

"En una tierra salvaje - In a savage land"

Com hem vist al llarg d’aquest tema, el terme “cultura” presenta dues concepcions sociohistòriques. 

El concepte humanista, jeràrquic i piramidal i el concepte antropològic. D’aquesta manera, l’antropologia defensa la cultura com un conjunt de pautes i de regles que orienten les nostres accions socials i van evolucionant al mateix temps que ho fa la societat. Parlem de les pràctiques, de les relacions socials i les concepcions d’allò que fem, és a dir,  la manera d’entendre el món. A més, la cultura és convencional, és a dir, no és natural, està construïda socialment.

En la pel•lícula podem veure el concepte de cultura representat des de les dues besants. Per una banda, les i els antropòlegs estudien l’entorn i la societat dels natius de l’illa d’una manera horitzontal. Conviuen, participen i respecten les normes socials, ja que tenen present que cada cultura conté els seus propis valors i la seua pròpia història.

Per altra banda, apareixen personatges que reflecteixen la posició de cultura humanista i tenen un paper destacat com a instrument de dominació. Conceben com a cultura avançada la seua pròpia, és a dir, la cultura occidental i com a cultura endarrerida la dels natius de les Illes de Trobiand (Nova Guinea). Un exemple clar és quan el comerciant de perles es refereix als natius i les natives com a “salvatges”.

Es parla així d’una cultura com a un sistema integrat de símbols, idees i creences que fabriquen significats i al mateix temps van canviant a mesura que va evolucionant una societat. Tal com es mostra a la pel•lícula, no existeix una sola cultura, sinó que cada grup concret pertany a una diferent.

En aquesta projecció podem veure tant algunes característiques de la cultura occidental com els trets que caracteritzen a la cultura de l’illa. La forma de vestir, les pràctiques sexuals, les creences, la concepció de la vida i la mort, la venjança, etc. són diferents d’una cultura a una altra. Per exemple: a aquest poblat de Nova Guinea tant les dones com els homes no utilitzen la mateixa vestimenta que els antropòlegs i els que no són natius d’allí. Pel que fa a la mort d’una persona, podem veure com a l’illa es du a terme un ritual que és totalment diferent del soterrament cristià que intenta imposar el missioner. La manera de portar el dol també varia molt d’una cultura a una altra. És ben sabut que alguns països occidentals la manera de dur el dol en eixa època era vestir-se de negre mentre que les dones d’aquest poblat permaneixen tancades en una gàbia.

A més, una escena que crida molt l’atenció, són les pràctiques sexuals on la figura femenina exerceix un major control sobre el baró, l’antropòleg ho considera irrellevant perquè en la seua cultura l’acte sexual s’executa de diferent manera. 

Per últim, dins d’aquest terme es considera de rellevància destacar dos conceptes importants com són l’enculturació i l’aculturació. 

Per una banda l’enculturació fa referència al procés d’aprenentatge d’una cultura. És a dir, el “procés que s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients, de noves formes culturals segons si s’adiuen o no amb els models adquirits en la infantesa. Pot ser considerada una versió antropològica del concepte de socialització”(«enculturació | enciclopèdia.cat», s. f.).