Dia 24 de Setembre de 2019.          

  

“EN CULTURA NO HI HA RES NEUTRE”

En primer lloc, cal assenyalar que la sessió de hui ha sigut més teòrica que els darrers dies. Així, s’ha volgut profunditzar amb els temes i dubtes que van sorgir en les classes de la setmana passada, al voltant d’allò que la societat i nosaltres mateixos com a estudiants entenem per “cultura”.  

En aquest sentit, s’ha fet un repàs dels tres enfocaments, ja explicats, que rep aquest terme. La cultura des de l’enfocament humanista que és molt endocèntric, la cultura constructiva i la cultura com a conjunt d’elements simbòlics.

“No hi ha persones sense cultura, totes les persones tenen la seua cultura, però cada grup humà es caracteritza per una diferent”.

“A través de les activitats culturals, els éssers socials, podem elegir el futur que volem”.

En definitiva la cultura s’ha d’entendre com el conjunt d’elements simbòlics, significats i comportaments compartits per una comunitat o grup humà i al mateix temps un camp o sector de l’activitat humana centrada en l’ús i manipulació de símbols que es nodreix d’aquest univers simbòlic i el transforma.

És així com arribem a la qüestió de “La Política Cultural”. Què entenem per política? I si a aquest terme se li afegeix l’adjectiu cultural? Doncs, sabem que qualsevol política o inclús la política en si mateixa, en el seu significat més ampli, es pot fer per acció o per omissió. Aquesta política no sols la fan els Estats i els organismes públics sinó també les associacions, les plataformes ciutadanes, les empreses, etc.

“Si no intervinc en la política com a ésser humà participatiu deixe que actue el mercat”. 

Un exemple clar és el del cine europeu front la industria del cine americà. Si no protegim el cine europeu acabem sols mirant pel•lícules americanes, ja que la industria americana s’imposa a l'europea donat que té més recursos econòmics per a créixer sense cap ajuda externa.