Dia 15 de Novembre de 2019
La classe de hui
s’ha centrat en l’animació sociocultural a la infància.
En primer lloc,
hem començat amb un debat sobre la inclusió. És cert que aquest terme no es du
a la pràctica de manera total. Per eixe motiu, s’ha arribat a la conclusió de
que per a que la inclusió siga efectiva, és necessària la participació de
cadascuna de les persones, ja que implica la modificació de la dinàmica general
de l’aula.
Quan es dissenya
el pla educatiu, resulta imprescindible tindre en compte tota la diversitat que
puga existir a la classe, amb l’objectiu de que totes les activitats que es
plantegen permeten el desenvolupament de tots els individus.
Per tant, a
inclusió no fa referència a que la persona amb diversitat funcional que es
trobe a la classe estiga acompanyada per un professional sinó que els companys
treballen en equip, es redissenye l’aula i tot el que això implica.
Centrant-nos ja
en l’animació sociocultural a la infància, es va fer una crítica, tant a la
disciplina de treball social com a la d’educació social: es treballa molt amb
menors en situació de risc però no s’aborda la prevenció ni es fomenten les
polítiques de joventut.
Cal abordar el
treball amb la joventut en general, és a dir, amb tot el col·lectiu, per poder
transformar així la situació del col·lectiu en situació de risc.
En quant a la
oferta de servei a la infància des de l’àmbit públic, sabem que aquesta és
reduïda. En alguns municipis podem trobar ludoteques, com a Alaquàs, on els
menors que es troben en el sistema de serveis socials han d’anar.
Aquestes
propostes, al ser de prevenció i dur-les a terme en la infància, tindran
conseqüències positives a l’adolescència.
En el treball amb
la infància l’animació sociocultural es du a terme a través de l’educació no formal, en concret,
mitjançant d’activitats d’oci i temps lliure. (Definim com oci l’actitud per a afrontar
el temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria. Implica la capacitat de
triar lliurement les activitats a realitzar, a fi de gaudir i satisfer les
necessitats personals que decidim, independentment que aquesta activitat siga
útil.)
Els objectius més
destacats de l’animació infantil són:
- Facilitar
espais i equipaments lúdics no consumistes per a l’oci infantil.
- Promoure
l’aventura de les excursions a l’aire lliure, els campaments d’estiu i altres
activitats diferents de les quotidianes.
- Gaudir
d’activitats culturals actives i participatives.
- Educar
per a un ús adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles situacions de
risc social.
Desprès de
conèixer més sobre l’animació infantil, va sorgir altre tema de debat. La
jornada continuada. És beneficiosa per als xiquets i xiquetes?
Sempre hi ha
punts positius i punts negatius. En aquest cas, un dels positius podria ser que
la vesprada es quedaria lliure per a què els xiquets puguen anar a
extraescolar, fer els deures i tindre temps lliure, mentre que com a negatius
podríem trobar la dificultat a l’hora de la conciliació familiar i que són molt
menuts per a estar tantes hores seguides a l’àmbit escolar.
Per eixe motiu va
sorgir l’argument de que l’espai educatiu no hauria de complir la funció d’espai
de serveis socials. Si la jornada continuada ofertara una sèrie d’activitats
educatives per la vesprada, l’àmbit públic seria efectiu.
Però, la jornada
continuada no afecta de la mateixa forma a totes les persones. En especial, es
troba una gran diferència entre les famílies amb estatus econòmic baix i
estatus mitjà, alt. Les primeres no poder permetre’s apuntar als seus fills i
filles a extraescolars, per eixe motiu, els xiquets i xiquetes quan no es
troben a l’escola solen estar al carrer. Al contrari que les famílies amb
estatus econòmic més elevat que poden pagar les activitats no formals,
activitats d’oci i temps lliure. En conclusió, la jornada continuada no cobreix
les necessitats de tots els membres de la població ja que aquestes es financen
mitjançant el pagament, fet que dificulta l’accés a persones sense capacitat
econòmica.
La classe va
concloure després de parlar sobre el joc com un dels contextos fonamentals de
l’educació no formal.
Definim el joc
com “l’acció o ocupació lliure que es desenvolupa dins d’uns límits espacials i
temporals determinats, amb unes regles absolutament obligatòries i lliurement
acceptades. L’acció té un di en si mateixa i va acompanyada d’un sentit lúdic i
d’alegria.”
Es caracteritza
per ser una ferramenta educativa, un recurs que es pot incorporar a altres
projectes i que s’ha d’adaptar a la realitat dels destinataris, al context i als
objectius plantejats. “A través dels jocs es transmet ideologia. Són
ferramentes carregades de valors.”
En definitiva, el
treball amb la infància és imprescindible per a previndre conductes o
situacions de risc en les futures etapes de vida dels individus. Per a poder
actuar de manera eficient i eficaç, les activitats d’animació són una de les
ferramentes que més beneficis tenen sobre els xiquets i xiquetes. Per eixe
motiu, s’ha d’implicar tot el context que envolta als menors, tant el centre
educatiu (docents, col·legis), com els serveis socials, com la família i els
animadors socioculturals, per a aconseguir una transformació en la situació
dels menors tant en eixe moment, com en el seu futur desenvolupament.