jueves, 28 de noviembre de 2019

TEATRE DE L’OPRIMIT I IGUALTAT DE GÈNERE.


Entrada complementària



En aquesta obra de teatre, a més de la professionalitat dels actors i la posada en escena meravellosa ,ens enmarquem en un rerefons històric de 1808 aproximadament, quan Fernando és rei d’Espanya i l’acció té lloc a Granada (Andalucia).

En aquest context i fent un anàlisi més enllà del diàleg de l’obra i els fets que van succeïnt, atenent al que té a veure amb la igualtat de gènere i no discriminació cap a la dona. Vegem que és una època en que la dona es considera un ser inferior a l’home, la funció de la qual és estar a casa. En aquest cas Mariana, la protagonista, es passava el dia a casa bordant amb la seua mare, els dos fills menuts i la interna que s’encarregava de la cuina i ajudar a la noble en les funcions de la casa.

Una frase pròpia d’un personatge masculí, Pedrosa, que revela el menyspreu a la dona és quan agafant-la del coll després d’haver intentat abusar d’ella li diu: “No podrás librarte de la pena a muerte si no estás conmigo, mujer tenias que ser!”

A més, hi ha una clara representació del que és l’amor romàntic. Mariana és capaç de deixar-ho tot pel seu amant ja que està enamorada i accepta morir per ell, és a dir, ella borda la bandera dels liberals no perquè volga ser lliure o la seua ideologia siga eixa sinó que ho fa per amor a Pedro de Sotomayor, el qual li fa creure que està enamorat d’ella però en realitat sols vol la llibertat del poble i finalment falta a la seua paraula i la deixa morir sola.

Apareix una vegada més la figura de que la dona no és res sense el seu home ni sense el amor per això preferís la mort i renunciar als seua fills antes que estar sola. En contraposició, tots els personatges masculins que apareixen en l’obra tenen una figura d’homes forts, de lluitadors que saben oprimir a la dona i aconseguir que aquesta li obeïsca i si no és així ho fan per la força.

Ja no sols hi ha una injustícia social per l’abús de poder i l’autoritarisme dels governants que oprimeix al poble sinó que hi ha una injustícia i desigualtat contra la dona enfront del home. Aquesta representació teatral fa un crit de protesta contra aquesta societat que encara en el segle XXI continua sent masclista, imposant el amor romàntic com a salvació de totes les dones, víctimes d’aquesta opressió del sistema patriarcal.





Dia 26 de Novembre de 2019



La classe de hui ha girat entorn al projecte.

Però, què es un projecte? Existeixen diferents definicions:
  • “L’acció d’organitzar i estructurar en un període de temps determinat i en una àrea, sector o àmbit definit, un conjunt d’actuacions i activitats mitjançant unes tècniques i mètodes coneguts, tot utilitzant una sèrie de recursos específics, tant humans com financers, tècnics i materials per tal d’aconseguir uns objectius concrets.”
                    Mille, J.M. Manual bàsic per a l’elaboració de projectes. Útils Pràctics. Ajuntament de                              Barcelona

  • “El projecte és un pla de treball amb caràcter de proposta que concreta els elements necessaris per aconseguir uns objectius desitjables”
                    Pérez Serrano, G. (1993) Elaboración de Projectes Sociales. Casos prácticos.  Narcea
  • “Ordenació d’un conjunt d’activitats que, tot combinant recursos humans, materials, financers i tècnics, es realitzen amb el propòsit d’aconseguir un determinat objectiu o resultat.”

                   Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J. (1997) Cómo elaborar un projecte. Instituto de Ciencias Sociales Aplicadas.

  • “Parlarem de projecte per tal de referir-nos a allò que sobre el paper preveu allò que s’ha d’aconseguir actuant sobre una realitat concreta i com ha d’aconseguir se.”
                   Deltoro, E. (1991) Cómo hacer projectes de animación para trabajar con niños i jóvenes. Trajecte Associats


Partint d’aquestes definicions, resumim un projecte en quatre ítems:

  • Una acció sobre un determinat context o territori.
  •  Amb un nivell de concreció.
  • Amb una durada determinada.
  • Amb uns valors ètic, educatius, filosòfics que el sustenten.




I arribàrem als models de projecte. Existeix una gran varietat d’esquemes per a basar-se a l’hora de fer un projecte. Per eixe motiu, cal adaptar el model en relació al contingut i la naturalesa del projecte.

Ens hem de centrar en la comunicació. És imprescindible que els plans tinguen la capacitat de arribar al públic, de comunicar de manera clara els seus objectius. Per a dur açò a terme, no és necessari que el format siga en paper, també es pot utilitzar suport visual o altres...

En conclusió, per a dur a terme un projecte cal tindre en compte molts factors. Entre ells, la comunicació o publicitat que se li ha de donar per a que es conega. A més, amb l’objectiu de desenvolupar-ho el millor possible, és precís escollir un esquema que s’adapte tant al tema com a la dinàmica del projecte per a que es puguen aprofitar totes les possibilitats.


miércoles, 27 de noviembre de 2019

Entrada complementària


ÉS NECESSARI EL TREBALL SOCIAL EN EDUCACIÓ?


Davant la tasca d’elaborar un projecte d’animació sociocultural dirigit a un col·lectiu determinat, s’ha planejat pel nostre grup la possibilitat de realitzar-lo dins de l’àmbit d’educació formal, és a dir, en un col·legi rural. La idea no ha semblat tindre èxit cap al professor, el qual ens ha argumentat de manera raonada el perquè caldria enfocar el projecte d’animació sociocultural en un altre entorn. No obstant això, ens ha sorgit la idea de preguntar-nos el per què és necessari recolzar la figura del treballa i la treballadora social en les escoles.

En primer lloc, la disciplina del Treball Social aborda nombrosos camps d’intervenció, els serveis socials de base, els centres d’acolliment, centres públics i privats, centres de salut i un llarg etcètera. 
No obstant això, la figura del Treballador i la Treballadora Social en els centres d’educació primària o secundària queda reduïda a una simple teoria que en poques ocasions es du a la pràctica. 

Probablement si analitzarem un gran nombre d’escoles podríem observar que en moltes d’elles existeix la figura d’un psicòleg o psicòloga, d’un orientador o orientadora però no d’un treballador o treballadora social. Això pot deures al fet que la majoria d’aquests centres utilitzen els recursos socials dels serveis socials municipals.

En segon lloc, aquesta realitat deixa en evidència una mancança de coneixement sobre la necessitat d’aquests professionals en l’àmbit educatiu no sols per als propis estudiants matriculats en els centres sinó també pel que fa a les seues famílies.

Tal com assenyala al text Viaña, Romeu, & Traveria, (2016:2,4): “[...] son profesionales que específicamente se dedican a favorecer la integración escolar cuando ésta se ve amenazada por factores individuales, familiares o sociales que inciden no solo en el interior de los centros sino también fuera del marco escolar. […] podemos afirmar que dichos agentes sociales tienen como función primordial colaborar con la escuela en ofrecer la respuesta educativa más adecuada, especialmente para los alumnos que presenten más dificultades en el proceso de aprendizaje, y por lo tanto deben ejercer de bisagra o puente entre la escuela, el hogar y el medio social/comunitario. […] Actualmente se admite que las funciones que debe cumplir la escuela en el entramado social van mucho más allá de lo estrictamente escolar, situándose en el deber más genérico de educar. Y es sabido que educar es una tarea compleja, que debe realizarse con la alianza de cuantos intervienen de un modo u otro en el crecimiento y maduración de los alumnos: padres, maestros y otros agentes de intervención social”.

Des del nostre punt de vista, considerem que no es tracta de implantar recursos antagònics ni separats sinó d’una coordinació adequada entre els serveis socials de base municipal i l’equip professional format en treball social dels centres educatius d’eixe mateix municipi. De manera que la treballadora o treballador social del centre educatiu té molta més informació de la família i del menor a l’hora de fer una intervenció de qualsevol tipus i coordinar-se amb la treballadora social és necessari per a realitzar una tasca transformadora en una determinada situació o problema. A més a més, és una manera d’utilitzar els recursos disponibles eficaçment amb un menor percentatge de fracàs a l’hora d’intervindre, ja que es te una visió més amplia sobre la realitat de la problemàtica familiar.

En definitiva, la figura del treballador i treballadora social és imprescindible en els centres educatius, ja que moltes vegades s’intervé en una família sense conèixer a fons la problemàtica del menor escolaritzat. És una oportunitat per a intervindre de manera trasnformadora i utilitzant els recursos al màxim.


Bibliografia:
Viaña, X. P., Romeu, A. M., & Traveria, R. J. (2016). Las profesiones sociales en los centros educativos. Funciones y expectativas. 11.



viernes, 22 de noviembre de 2019


19 de Novembre del 2019


“TÉ SENTIT QUE LA JOVENTUT SIGA UN COL·LECTIU SUBJECTE D’INTERVENCIÓ SOCIAL?”


La classe de hui ha començat llançant una reflexió a l’aire: Què és allò que defineix a una persona jove? A Europa diuen que s’és jove entre els 16 i els 30 anys però la realitat se’ns escapa de les mans. 
Han sigut nombroses les aportacions que s’han considerat per a donar resposta a aquesta qüestió. El que cal remarcar és que actualment la independència econòmica dels joves és un determinant clau, això significa que a l’actualitat ser jove, és una condició estretament vinculada a la capacitat econòmica de la persona i al seu poder d’emancipació. Però la reflexió pot anar més enllà. Per què pensem que la societat ha d’actuar sobre aquest col·lectiu?  Cap manera millor per entendre-ho que escoltant a Ferran i Sandra.

Ferran i Sandra son dos professionals del centre municipal de joventut de Trinitat que pertanyen a la xarxa de centres de joventut de l’Ajuntament de València.

Per una banda, com és clar, treballen amb joves de diverses franges d’edat. A més a més, tenen un servei d’informació de tot tipus i proposen activitats als centres municipals de joventut amb prèvia consulta als joves i amb prèvia planificació després de fer un anàlisi de les demandes d’ells. Teatre, alfabetització, esport... Sempre amb la participació dels joves implicats i amb la possible integració d’edats que afavoreix la normalització i la socialització dels joves. Aquesta és la filosofia amb la que participen ells. La barrejà d’edats es molt positiva de cara al futur dels joves.

També informen sobre els diferents tallers impulsats per l’Ajuntament com per exemple, el taller APUNTAT, amb un fum d’activitats, la FINESTRA DE PARTICIPACIÓ on qualsevol persona física o jurídica pot presentar a l’ajuntament de València fins tres projectes sobre joventut.


Per altra banda, ens han presentat el PLA DE JOVENTUT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA que cal assenyalar que enguany s’ha fet un poc diferent. Inclou totes els programes, activitats, etc que van a desenvolupar-se entre 2019 i 2023. Allò beneficiós d’aquest pla va ser que tots els partits politics el van recolzar. Malgrat això, en realitat es considera que no es dona la importància que té aquest sector.


Per últim ens han fet coneixedors del projecte que estan duguent a terme ara mateix. Aquest s’anomena “SOM CORRESPONSALS”. Es tracta d’un projecte en el qual van per tots els instituts d’educació secundària oferint un programa de voluntariat. D’aquesta manera qui vulga pot ser corresponsal i farà de mediador entre el centre de joventut i l’Institut, per tal d’aconseguir una vinculació i que els propis joves participen i fagen de pont entre ambdues institucions.

“APRENS MÉS PREGUNTANT QUE ENSENYANT. QUI ÉS IGNORANT UN MINUT I PREGUNTA ÉS IGNORANT UN MINUT, NO TOTA LA VIDA. DEIXAR LA PREPOTENCIA ET PERMET APRENDRE MÉS DELS ALTRES”.



lunes, 18 de noviembre de 2019


Dia 15 de Novembre de 2019



La classe de hui s’ha centrat en l’animació sociocultural a la infància.

En primer lloc, hem començat amb un debat sobre la inclusió. És cert que aquest terme no es du a la pràctica de manera total. Per eixe motiu, s’ha arribat a la conclusió de que per a que la inclusió siga efectiva, és necessària la participació de cadascuna de les persones, ja que implica la modificació de la dinàmica general de l’aula.

Quan es dissenya el pla educatiu, resulta imprescindible tindre en compte tota la diversitat que puga existir a la classe, amb l’objectiu de que totes les activitats que es plantegen permeten el desenvolupament de tots els individus.

Per tant, a inclusió no fa referència a que la persona amb diversitat funcional que es trobe a la classe estiga acompanyada per un professional sinó que els companys treballen en equip, es redissenye l’aula i tot el que això implica.

Centrant-nos ja en l’animació sociocultural a la infància, es va fer una crítica, tant a la disciplina de treball social com a la d’educació social: es treballa molt amb menors en situació de risc però no s’aborda la prevenció ni es fomenten les polítiques de joventut.

Cal abordar el treball amb la joventut en general, és a dir, amb tot el col·lectiu, per poder transformar així la situació del col·lectiu en situació de risc.

En quant a la oferta de servei a la infància des de l’àmbit públic, sabem que aquesta és reduïda. En alguns municipis podem trobar ludoteques, com a Alaquàs, on els menors que es troben en el sistema de serveis socials han d’anar.

Aquestes propostes, al ser de prevenció i dur-les a terme en la infància, tindran conseqüències positives a l’adolescència.






En el treball amb la infància l’animació sociocultural es du a terme a través  de l’educació no formal, en concret, mitjançant d’activitats d’oci i temps lliure. (Definim com oci l’actitud per a afrontar el temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria. Implica la capacitat de triar lliurement les activitats a realitzar, a fi de gaudir i satisfer les necessitats personals que decidim, independentment que aquesta activitat siga útil.)

Els objectius més destacats de l’animació infantil són:
  • Facilitar espais i equipaments lúdics no consumistes per a l’oci infantil.
  • Promoure l’aventura de les excursions a l’aire lliure, els campaments d’estiu i altres activitats diferents de les quotidianes.
  • Gaudir d’activitats culturals actives i participatives.
  • Educar per a un ús adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles situacions de risc social.





Desprès de conèixer més sobre l’animació infantil, va sorgir altre tema de debat. La jornada continuada. És beneficiosa per als xiquets i xiquetes?

Sempre hi ha punts positius i punts negatius. En aquest cas, un dels positius podria ser que la vesprada es quedaria lliure per a què els xiquets puguen anar a extraescolar, fer els deures i tindre temps lliure, mentre que com a negatius podríem trobar la dificultat a l’hora de la conciliació familiar i que són molt menuts per a estar tantes hores seguides a l’àmbit escolar.

Per eixe motiu va sorgir l’argument de que l’espai educatiu no hauria de complir la funció d’espai de serveis socials. Si la jornada continuada ofertara una sèrie d’activitats educatives per la vesprada, l’àmbit públic seria efectiu.

Però, la jornada continuada no afecta de la mateixa forma a totes les persones. En especial, es troba una gran diferència entre les famílies amb estatus econòmic baix i estatus mitjà, alt. Les primeres no poder permetre’s apuntar als seus fills i filles a extraescolars, per eixe motiu, els xiquets i xiquetes quan no es troben a l’escola solen estar al carrer. Al contrari que les famílies amb estatus econòmic més elevat que poden pagar les activitats no formals, activitats d’oci i temps lliure. En conclusió, la jornada continuada no cobreix les necessitats de tots els membres de la població ja que aquestes es financen mitjançant el pagament, fet que dificulta l’accés a persones sense capacitat econòmica.

La classe va concloure després de parlar sobre el joc com un dels contextos fonamentals de l’educació no formal.

Definim el joc com “l’acció o ocupació lliure que es desenvolupa dins d’uns límits espacials i temporals determinats, amb unes regles absolutament obligatòries i lliurement acceptades. L’acció té un di en si mateixa i va acompanyada d’un sentit lúdic i d’alegria.”
Es caracteritza per ser una ferramenta educativa, un recurs que es pot incorporar a altres projectes i que s’ha d’adaptar a la realitat dels destinataris, al context i als objectius plantejats. “A través dels jocs es transmet ideologia. Són ferramentes carregades de valors.”

En definitiva, el treball amb la infància és imprescindible per a previndre conductes o situacions de risc en les futures etapes de vida dels individus. Per a poder actuar de manera eficient i eficaç, les activitats d’animació són una de les ferramentes que més beneficis tenen sobre els xiquets i xiquetes. Per eixe motiu, s’ha d’implicar tot el context que envolta als menors, tant el centre educatiu (docents, col·legis), com els serveis socials, com la família i els animadors socioculturals, per a aconseguir una transformació en la situació dels menors tant en eixe moment, com en el seu futur desenvolupament.

sábado, 16 de noviembre de 2019


Dia 12 de Novembre de 2019


“TERCERA EDAT: NECESSITAT DE SENTIR QUE FORMEN PART DE LA SOCIETAT”



Hui la classe s’ha impartit en un altra aula. Les dinàmiques d’animació que fins ara realitzàvem en totes les sessions s’han acabat. Això significa que és hora de començar el projecte d’animació sociocultural.



El professor ha explicat la matèria i per grups de treball hem reflexionat sobre quines activitats d’animació sociocultural es poden realitzar per a la gent gran, és a dir, per a la tercera edat.

Aquest col·lectiu es caracteritza per haver viscut gran part de la seua vida i, al arribar a aquesta etapa, senten que ja han aportat bastant a la societat i es desplacen, perden les relacions socials que solien tindre, etc. I ens va sorgir una qüestió: per què és necessària l’animació sociocultural?

Aquesta té com a objectiu motivar i estimular al grup de persones, en aquest cas, majors, a les quals està dirigida. S’aconsegueix implicant a les persones majors a que participen de manera activa en les activitats que es preparen per a millorar el seu desenvolupament personal, una millor cooperació entre residents i una millor adaptació a l’entorn sociocultural.

Per tant, podem afirmar que l’animació sociocultural té beneficis com: augment de l’activitat dels residents, millora de la seua vida social i relacions, millora de l’autoestima perquè es senten part d’un grup, fomenta la independència i el seu estat d’ànim i serveix per a que les persones majors s’obliden una estona d’allò que els preocupa.