Entrada complementària
ÉS NECESSARI EL TREBALL SOCIAL EN EDUCACIÓ?
Davant la tasca d’elaborar un projecte d’animació sociocultural dirigit a un col·lectiu determinat, s’ha planejat pel nostre grup la possibilitat de realitzar-lo dins de l’àmbit d’educació formal, és a dir, en un col·legi rural. La idea no ha semblat tindre èxit cap al professor, el qual ens ha argumentat de manera raonada el perquè caldria enfocar el projecte d’animació sociocultural en un altre entorn. No obstant això, ens ha sorgit la idea de preguntar-nos el per què és necessari recolzar la figura del treballa i la treballadora social en les escoles.
En primer lloc,
la disciplina del Treball Social aborda nombrosos camps d’intervenció, els
serveis socials de base, els centres d’acolliment, centres públics i privats,
centres de salut i un llarg etcètera.
No obstant això, la figura del
Treballador i la Treballadora Social en els centres d’educació primària o
secundària queda reduïda a una simple teoria que en poques ocasions es du a la
pràctica.
Probablement si analitzarem un gran nombre d’escoles podríem observar
que en moltes d’elles existeix la figura d’un psicòleg o psicòloga, d’un
orientador o orientadora però no d’un treballador o treballadora social. Això
pot deures al fet que la majoria d’aquests centres utilitzen els recursos
socials dels serveis socials municipals.
En segon lloc,
aquesta realitat deixa en evidència una mancança de coneixement sobre la
necessitat d’aquests professionals en l’àmbit educatiu no sols per als propis
estudiants matriculats en els centres sinó també pel que fa a les seues
famílies.
Tal com assenyala al text Viaña,
Romeu, & Traveria, (2016:2,4): “[...]
son profesionales que específicamente
se dedican a favorecer la integración escolar cuando ésta se ve amenazada por
factores individuales, familiares o sociales que inciden no solo en el interior
de los centros sino también fuera del marco escolar. […] podemos afirmar que dichos agentes sociales tienen como
función primordial colaborar con la escuela en ofrecer la respuesta educativa
más adecuada, especialmente para los alumnos que presenten más dificultades en
el proceso de aprendizaje, y por lo tanto deben ejercer de bisagra o puente
entre la escuela, el hogar y el medio social/comunitario. […] Actualmente se admite que las funciones que debe cumplir la escuela en
el entramado social van mucho más allá de lo estrictamente escolar, situándose
en el deber más genérico de educar. Y es sabido que educar es una tarea
compleja, que debe realizarse con la alianza de cuantos intervienen de un modo
u otro en el crecimiento y maduración de los alumnos: padres, maestros y otros
agentes de intervención social”.
Des del nostre
punt de vista, considerem que no es tracta de implantar recursos antagònics ni
separats sinó d’una coordinació adequada entre els serveis socials de base
municipal i l’equip professional format en treball social dels centres
educatius d’eixe mateix municipi. De manera que la treballadora o treballador
social del centre educatiu té molta més informació de la família i del menor a
l’hora de fer una intervenció de qualsevol tipus i coordinar-se amb la
treballadora social és necessari per a realitzar una tasca transformadora en
una determinada situació o problema. A més a més, és una manera d’utilitzar els
recursos disponibles eficaçment amb un menor percentatge de fracàs a l’hora
d’intervindre, ja que es te una visió més amplia sobre la realitat de la
problemàtica familiar.
En definitiva, la
figura del treballador i treballadora social és imprescindible en els centres
educatius, ja que moltes vegades s’intervé en una família sense conèixer a fons
la problemàtica del menor escolaritzat. És una oportunitat per a intervindre de
manera trasnformadora i utilitzant els recursos al màxim.
Bibliografia:
Viaña, X. P., Romeu, A. M.,
& Traveria, R. J. (2016). Las profesiones sociales en los centros
educativos. Funciones y expectativas. 11.
