Entrada complementària

ÉS NECESSARI EL TREBALL SOCIAL EN EDUCACIÓ?

Davant la tasca d’elaborar un projecte d’animació sociocultural dirigit a un col·lectiu determinat, s’ha planejat pel nostre grup la possibilitat de realitzar-lo dins de l’àmbit d’educació formal, és a dir, en un col·legi rural. La idea no ha semblat tindre èxit cap al professor, el qual ens ha argumentat de manera raonada el perquè caldria enfocar el projecte d’animació sociocultural en un altre entorn. No obstant això, ens ha sorgit la idea de preguntar-nos el per què és necessari recolzar la figura del treballa i la treballadora social en les escoles.

En primer lloc, la disciplina del Treball Social aborda nombrosos camps d’intervenció, els serveis socials de base, els centres d’acolliment, centres públics i privats, centres de salut i un llarg etcètera. 

No obstant això, la figura del Treballador i la Treballadora Social en els centres d’educació primària o secundària queda reduïda a una simple teoria que en poques ocasions es du a la pràctica. 

Probablement si analitzarem un gran nombre d’escoles podríem observar que en moltes d’elles existeix la figura d’un psicòleg o psicòloga, d’un orientador o orientadora però no d’un treballador o treballadora social. Això pot deures al fet que la majoria d’aquests centres utilitzen els recursos socials dels serveis socials municipals.

En segon lloc, aquesta realitat deixa en evidència una mancança de coneixement sobre la necessitat d’aquests professionals en l’àmbit educatiu no sols per als propis estudiants matriculats en els centres sinó també pel que fa a les seues famílies.

Tal com assenyala al text Viaña, Romeu, & Traveria, (2016:2,4): “[...] son profesionales que específicamente se dedican a favorecer la integración escolar cuando ésta se ve amenazada por factores individuales, familiares o sociales que inciden no solo en el interior de los centros sino también fuera del marco escolar. […] podemos afirmar que dichos agentes sociales tienen como función primordial colaborar con la escuela en ofrecer la respuesta educativa más adecuada, especialmente para los alumnos que presenten más dificultades en el proceso de aprendizaje, y por lo tanto deben ejercer de bisagra o puente entre la escuela, el hogar y el medio social/comunitario. […] Actualmente se admite que las funciones que debe cumplir la escuela en el entramado social van mucho más allá de lo estrictamente escolar, situándose en el deber más genérico de educar. Y es sabido que educar es una tarea compleja, que debe realizarse con la alianza de cuantos intervienen de un modo u otro en el crecimiento y maduración de los alumnos: padres, maestros y otros agentes de intervención social”.

Des del nostre punt de vista, considerem que no es tracta de implantar recursos antagònics ni separats sinó d’una coordinació adequada entre els serveis socials de base municipal i l’equip professional format en treball social dels centres educatius d’eixe mateix municipi. De manera que la treballadora o treballador social del centre educatiu té molta més informació de la família i del menor a l’hora de fer una intervenció de qualsevol tipus i coordinar-se amb la treballadora social és necessari per a realitzar una tasca transformadora en una determinada situació o problema. A més a més, és una manera d’utilitzar els recursos disponibles eficaçment amb un menor percentatge de fracàs a l’hora d’intervindre, ja que es te una visió més amplia sobre la realitat de la problemàtica familiar.

En definitiva, la figura del treballador i treballadora social és imprescindible en els centres educatius, ja que moltes vegades s’intervé en una família sense conèixer a fons la problemàtica del menor escolaritzat. És una oportunitat per a intervindre de manera trasnformadora i utilitzant els recursos al màxim.

Bibliografia:

Viaña, X. P., Romeu, A. M., & Traveria, R. J. (2016). Las profesiones sociales en los centros educativos. Funciones y expectativas. 11.