Dia 15 de Novembre de 2019

La classe de hui s’ha centrat en l’animació sociocultural a la infància.

En primer lloc, hem començat amb un debat sobre la inclusió. És cert que aquest terme no es du a la pràctica de manera total. Per eixe motiu, s’ha arribat a la conclusió de que per a que la inclusió siga efectiva, és necessària la participació de cadascuna de les persones, ja que implica la modificació de la dinàmica general de l’aula.

Quan es dissenya el pla educatiu, resulta imprescindible tindre en compte tota la diversitat que puga existir a la classe, amb l’objectiu de que totes les activitats que es plantegen permeten el desenvolupament de tots els individus.

Per tant, a inclusió no fa referència a que la persona amb diversitat funcional que es trobe a la classe estiga acompanyada per un professional sinó que els companys treballen en equip, es redissenye l’aula i tot el que això implica.

Centrant-nos ja en l’animació sociocultural a la infància, es va fer una crítica, tant a la disciplina de treball social com a la d’educació social: es treballa molt amb menors en situació de risc però no s’aborda la prevenció ni es fomenten les polítiques de joventut.

Cal abordar el treball amb la joventut en general, és a dir, amb tot el col·lectiu, per poder transformar així la situació del col·lectiu en situació de risc.

En quant a la oferta de servei a la infància des de l’àmbit públic, sabem que aquesta és reduïda. En alguns municipis podem trobar ludoteques, com a Alaquàs, on els menors que es troben en el sistema de serveis socials han d’anar.

Aquestes propostes, al ser de prevenció i dur-les a terme en la infància, tindran conseqüències positives a l’adolescència.

En el treball amb la infància l’animació sociocultural es du a terme a través  de l’educació no formal, en concret, mitjançant d’activitats d’oci i temps lliure. (Definim com oci l’actitud per a afrontar el temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria. Implica la capacitat de triar lliurement les activitats a realitzar, a fi de gaudir i satisfer les necessitats personals que decidim, independentment que aquesta activitat siga útil.)

Els objectius més destacats de l’animació infantil són:

• Facilitar espais i equipaments lúdics no consumistes per a l’oci infantil.
• Promoure l’aventura de les excursions a l’aire lliure, els campaments d’estiu i altres activitats diferents de les quotidianes.
• Gaudir d’activitats culturals actives i participatives.
• Educar per a un ús adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles situacions de risc social.

Desprès de conèixer més sobre l’animació infantil, va sorgir altre tema de debat. La jornada continuada. És beneficiosa per als xiquets i xiquetes?

Sempre hi ha punts positius i punts negatius. En aquest cas, un dels positius podria ser que la vesprada es quedaria lliure per a què els xiquets puguen anar a extraescolar, fer els deures i tindre temps lliure, mentre que com a negatius podríem trobar la dificultat a l’hora de la conciliació familiar i que són molt menuts per a estar tantes hores seguides a l’àmbit escolar.

Per eixe motiu va sorgir l’argument de que l’espai educatiu no hauria de complir la funció d’espai de serveis socials. Si la jornada continuada ofertara una sèrie d’activitats educatives per la vesprada, l’àmbit públic seria efectiu.

Però, la jornada continuada no afecta de la mateixa forma a totes les persones. En especial, es troba una gran diferència entre les famílies amb estatus econòmic baix i estatus mitjà, alt. Les primeres no poder permetre’s apuntar als seus fills i filles a extraescolars, per eixe motiu, els xiquets i xiquetes quan no es troben a l’escola solen estar al carrer. Al contrari que les famílies amb estatus econòmic més elevat que poden pagar les activitats no formals, activitats d’oci i temps lliure. En conclusió, la jornada continuada no cobreix les necessitats de tots els membres de la població ja que aquestes es financen mitjançant el pagament, fet que dificulta l’accés a persones sense capacitat econòmica.

La classe va concloure després de parlar sobre el joc com un dels contextos fonamentals de l’educació no formal.

Definim el joc com “l’acció o ocupació lliure que es desenvolupa dins d’uns límits espacials i temporals determinats, amb unes regles absolutament obligatòries i lliurement acceptades. L’acció té un di en si mateixa i va acompanyada d’un sentit lúdic i d’alegria.”

Es caracteritza per ser una ferramenta educativa, un recurs que es pot incorporar a altres projectes i que s’ha d’adaptar a la realitat dels destinataris, al context i als objectius plantejats. “A través dels jocs es transmet ideologia. Són ferramentes carregades de valors.”

En definitiva, el treball amb la infància és imprescindible per a previndre conductes o situacions de risc en les futures etapes de vida dels individus. Per a poder actuar de manera eficient i eficaç, les activitats d’animació són una de les ferramentes que més beneficis tenen sobre els xiquets i xiquetes. Per eixe motiu, s’ha d’implicar tot el context que envolta als menors, tant el centre educatiu (docents, col·legis), com els serveis socials, com la família i els animadors socioculturals, per a aconseguir una transformació en la situació dels menors tant en eixe moment, com en el seu futur desenvolupament.