lunes, 23 de diciembre de 2019

Territoris Exclosos i Animació Sociocultural


 Entrada complementària 


Quan parlem d’exclusió ens referim a un concepte multidimensional, que no depèn únicament d’un fet, sinó d’un conjunt de situacions.

Traslladant aquest concepte a l’àmbit territorial, el podem relacionar directament amb els efectes del capitalisme, el mercat i la economia. Com bé sabem, els territoris exclosos es caracteritzen per la carència de recursos econòmics, socials, culturals, institucionals i/o polítics conseqüència del sistema de producció capitalista.  Per això, la distribució del risc d'exclusió  dependentment  del territori està vinculada  a la integració de mercats i sistemes de producció.

Aquests territoris compten amb una funcionalitat bàsica i mínima. Permeten la subsistència  i la existència de serveis. A més, no compten amb una alta connectivitat ni accessibilitat,  fet que complica la inversió  privada i l'establiment d'infraestructures que permeten el desenvolupament.

Per a dura terme un bon treball social en aquests territoris, és imprescindible que la població actue com a subjecte del canvi i no com a objecte. Aconseguir que aquestes persones tinguen la motivació necessària per a produir transformació real que afecta tant al territori com a ells mateixos. I en aquest punt és on entra l’animació sociocultural.

Com bé hem vist al llarg del quatrimestre, l’animació cultural busca la motivació de la població per a dur a terme transformacions del seu entorn i millores en la seua vida diària. Per açò, dissenyar algun projecte en el qual els participants visqueren en un territori d’aquestes característiques seria molt beneficiós tant per a ells com per a la comunitat. Encara què no seria suficient sense la intervenció de l’Estat i la coordinació de les diferents institucions que l’envolten.

Jornada Internacional de Cinema i No Violència.


Entrada complementària





El dijous 7 de novembre de 2019 es realitzà la Primera Edició de la  Jornada Internacional Cinema i no violència en la Sala d'actes de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, un tema que està vinculat amb el desenvolupament de les polítiques socials en el nostre territori i amb les dinàmiques que es poden utilitzar per a treballar amb col·lectius amb risc des del Treball Social.

En primer lloc, el cinema actua com a eina de transformació social mitjançant el qual es pretén generar entorns col·lectius de suport i escenaris on la denúncia siga un dels protagonistes. Com hem vist al llarg de l’assignatura d’animació sociocultural, el cinema pot ser una ferramenta útil per al treballador i treballadora social en les dinàmiques d’animació no sols com a camí per a la transformació de realitats complexes sinó com a rerefons cultural. És una manera de treballar apropant la cultura a el col·lectiu destinatari.

També cal assenyalar que els mitjans de comunicació, les xarxes socials i nombroses xarxes de suport socials, influeixen en el procés de socialització dels menors. És per aquesta raó que resulta imprescindible que l'entorn més pròxim a aquests subjectes, com és el cas de la  família, els eduque amb valors d'igualtat, respecte i equitat.

Des del Treball Social s'intenta atendre les realitats complexes on es situen els col·lectius més desfavorits i amb més reg d'exclusió social, perquè aquesta disciplina  és necessària per a treballar sobre aquest tipus de problemàtiques, especialment, en els col·lectius més vulnerables.


Últims dies de classe.



Durant aquestes sessions s’ha anat realitzant progressivament els diferents punts del projecte. A més a més, aquests han anat sent supervisats pel professor i s’ha modificat allò que es podria millorar. També hem acordat el títol y la forma de difusió.
Per a concloure podem assenyalar que el nostre projecte es tracta d’una proposta d’animació sociocultural enfocada al col·lectiu de joves entre 12 y 18 anys dels municipis de Gavarda, Antella i Sumacàrcer de la província de València. La finalitat es afavorir la relació entre les persones joves dels tres pobles, ja que en aquestes àrees rurals no existeix cap tipus de recurs municipal ni mancomunitat per a l’encontre dels i les joves que resideixen en aquesta àrea. La idea radica en, a partir d’aquest espai, organitzar diverses activitats durant els caps de setmana on els propis destinataris participen activament i a més de divertir-se proposen idees per a millorar aquest recurs. Cal destacar que aquest projecte es tracta d’un projecte experimental de dos mesos per a comprovar la viabilitat de elaborar el mateix projecte anualment en un futur.




martes, 3 de diciembre de 2019


Dia 29 de Novembre i 3 de Desembre.


Per una banda, durant aquesta setmana les classes d’animació sociocultural s’han utilitzat per a començar amb el projecte final de l’assignatura. En el nostre grup s’ha decidit que anem a realitzar un projecte dirigit al col·lectiu de joves de tres municipis rurals de Valencia. D’aquesta manera, durant les sessions hem elaborat els primers punts del projecte, com la descripció, els objectius i els destinataris. Hem compartit amb el professor aquesta informació per a comprovar que s’està redactant com cal i ens hem marcat fins on hem d’aplegar en la pròxima sessió.

Per altra banda, hem plantejat l'opció de realitzar un vídeo per a l’assignatura enlloc de realitzar l’examen final. Hem revisats els continguts i allò que s’exigeix en la presentació d’aquest i hem decidit que sí que ens compensa realitzar-lo. Així, durant la pròxima sessió també compartirem la informació que ens hem preparat de manera individual a casa per a la realització del vídeo final.

jueves, 28 de noviembre de 2019

TEATRE DE L’OPRIMIT I IGUALTAT DE GÈNERE.


Entrada complementària



En aquesta obra de teatre, a més de la professionalitat dels actors i la posada en escena meravellosa ,ens enmarquem en un rerefons històric de 1808 aproximadament, quan Fernando és rei d’Espanya i l’acció té lloc a Granada (Andalucia).

En aquest context i fent un anàlisi més enllà del diàleg de l’obra i els fets que van succeïnt, atenent al que té a veure amb la igualtat de gènere i no discriminació cap a la dona. Vegem que és una època en que la dona es considera un ser inferior a l’home, la funció de la qual és estar a casa. En aquest cas Mariana, la protagonista, es passava el dia a casa bordant amb la seua mare, els dos fills menuts i la interna que s’encarregava de la cuina i ajudar a la noble en les funcions de la casa.

Una frase pròpia d’un personatge masculí, Pedrosa, que revela el menyspreu a la dona és quan agafant-la del coll després d’haver intentat abusar d’ella li diu: “No podrás librarte de la pena a muerte si no estás conmigo, mujer tenias que ser!”

A més, hi ha una clara representació del que és l’amor romàntic. Mariana és capaç de deixar-ho tot pel seu amant ja que està enamorada i accepta morir per ell, és a dir, ella borda la bandera dels liberals no perquè volga ser lliure o la seua ideologia siga eixa sinó que ho fa per amor a Pedro de Sotomayor, el qual li fa creure que està enamorat d’ella però en realitat sols vol la llibertat del poble i finalment falta a la seua paraula i la deixa morir sola.

Apareix una vegada més la figura de que la dona no és res sense el seu home ni sense el amor per això preferís la mort i renunciar als seua fills antes que estar sola. En contraposició, tots els personatges masculins que apareixen en l’obra tenen una figura d’homes forts, de lluitadors que saben oprimir a la dona i aconseguir que aquesta li obeïsca i si no és així ho fan per la força.

Ja no sols hi ha una injustícia social per l’abús de poder i l’autoritarisme dels governants que oprimeix al poble sinó que hi ha una injustícia i desigualtat contra la dona enfront del home. Aquesta representació teatral fa un crit de protesta contra aquesta societat que encara en el segle XXI continua sent masclista, imposant el amor romàntic com a salvació de totes les dones, víctimes d’aquesta opressió del sistema patriarcal.





Dia 26 de Novembre de 2019



La classe de hui ha girat entorn al projecte.

Però, què es un projecte? Existeixen diferents definicions:
  • “L’acció d’organitzar i estructurar en un període de temps determinat i en una àrea, sector o àmbit definit, un conjunt d’actuacions i activitats mitjançant unes tècniques i mètodes coneguts, tot utilitzant una sèrie de recursos específics, tant humans com financers, tècnics i materials per tal d’aconseguir uns objectius concrets.”
                    Mille, J.M. Manual bàsic per a l’elaboració de projectes. Útils Pràctics. Ajuntament de                              Barcelona

  • “El projecte és un pla de treball amb caràcter de proposta que concreta els elements necessaris per aconseguir uns objectius desitjables”
                    Pérez Serrano, G. (1993) Elaboración de Projectes Sociales. Casos prácticos.  Narcea
  • “Ordenació d’un conjunt d’activitats que, tot combinant recursos humans, materials, financers i tècnics, es realitzen amb el propòsit d’aconseguir un determinat objectiu o resultat.”

                   Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J. (1997) Cómo elaborar un projecte. Instituto de Ciencias Sociales Aplicadas.

  • “Parlarem de projecte per tal de referir-nos a allò que sobre el paper preveu allò que s’ha d’aconseguir actuant sobre una realitat concreta i com ha d’aconseguir se.”
                   Deltoro, E. (1991) Cómo hacer projectes de animación para trabajar con niños i jóvenes. Trajecte Associats


Partint d’aquestes definicions, resumim un projecte en quatre ítems:

  • Una acció sobre un determinat context o territori.
  •  Amb un nivell de concreció.
  • Amb una durada determinada.
  • Amb uns valors ètic, educatius, filosòfics que el sustenten.




I arribàrem als models de projecte. Existeix una gran varietat d’esquemes per a basar-se a l’hora de fer un projecte. Per eixe motiu, cal adaptar el model en relació al contingut i la naturalesa del projecte.

Ens hem de centrar en la comunicació. És imprescindible que els plans tinguen la capacitat de arribar al públic, de comunicar de manera clara els seus objectius. Per a dur açò a terme, no és necessari que el format siga en paper, també es pot utilitzar suport visual o altres...

En conclusió, per a dur a terme un projecte cal tindre en compte molts factors. Entre ells, la comunicació o publicitat que se li ha de donar per a que es conega. A més, amb l’objectiu de desenvolupar-ho el millor possible, és precís escollir un esquema que s’adapte tant al tema com a la dinàmica del projecte per a que es puguen aprofitar totes les possibilitats.


miércoles, 27 de noviembre de 2019

Entrada complementària


ÉS NECESSARI EL TREBALL SOCIAL EN EDUCACIÓ?


Davant la tasca d’elaborar un projecte d’animació sociocultural dirigit a un col·lectiu determinat, s’ha planejat pel nostre grup la possibilitat de realitzar-lo dins de l’àmbit d’educació formal, és a dir, en un col·legi rural. La idea no ha semblat tindre èxit cap al professor, el qual ens ha argumentat de manera raonada el perquè caldria enfocar el projecte d’animació sociocultural en un altre entorn. No obstant això, ens ha sorgit la idea de preguntar-nos el per què és necessari recolzar la figura del treballa i la treballadora social en les escoles.

En primer lloc, la disciplina del Treball Social aborda nombrosos camps d’intervenció, els serveis socials de base, els centres d’acolliment, centres públics i privats, centres de salut i un llarg etcètera. 
No obstant això, la figura del Treballador i la Treballadora Social en els centres d’educació primària o secundària queda reduïda a una simple teoria que en poques ocasions es du a la pràctica. 

Probablement si analitzarem un gran nombre d’escoles podríem observar que en moltes d’elles existeix la figura d’un psicòleg o psicòloga, d’un orientador o orientadora però no d’un treballador o treballadora social. Això pot deures al fet que la majoria d’aquests centres utilitzen els recursos socials dels serveis socials municipals.

En segon lloc, aquesta realitat deixa en evidència una mancança de coneixement sobre la necessitat d’aquests professionals en l’àmbit educatiu no sols per als propis estudiants matriculats en els centres sinó també pel que fa a les seues famílies.

Tal com assenyala al text Viaña, Romeu, & Traveria, (2016:2,4): “[...] son profesionales que específicamente se dedican a favorecer la integración escolar cuando ésta se ve amenazada por factores individuales, familiares o sociales que inciden no solo en el interior de los centros sino también fuera del marco escolar. […] podemos afirmar que dichos agentes sociales tienen como función primordial colaborar con la escuela en ofrecer la respuesta educativa más adecuada, especialmente para los alumnos que presenten más dificultades en el proceso de aprendizaje, y por lo tanto deben ejercer de bisagra o puente entre la escuela, el hogar y el medio social/comunitario. […] Actualmente se admite que las funciones que debe cumplir la escuela en el entramado social van mucho más allá de lo estrictamente escolar, situándose en el deber más genérico de educar. Y es sabido que educar es una tarea compleja, que debe realizarse con la alianza de cuantos intervienen de un modo u otro en el crecimiento y maduración de los alumnos: padres, maestros y otros agentes de intervención social”.

Des del nostre punt de vista, considerem que no es tracta de implantar recursos antagònics ni separats sinó d’una coordinació adequada entre els serveis socials de base municipal i l’equip professional format en treball social dels centres educatius d’eixe mateix municipi. De manera que la treballadora o treballador social del centre educatiu té molta més informació de la família i del menor a l’hora de fer una intervenció de qualsevol tipus i coordinar-se amb la treballadora social és necessari per a realitzar una tasca transformadora en una determinada situació o problema. A més a més, és una manera d’utilitzar els recursos disponibles eficaçment amb un menor percentatge de fracàs a l’hora d’intervindre, ja que es te una visió més amplia sobre la realitat de la problemàtica familiar.

En definitiva, la figura del treballador i treballadora social és imprescindible en els centres educatius, ja que moltes vegades s’intervé en una família sense conèixer a fons la problemàtica del menor escolaritzat. És una oportunitat per a intervindre de manera trasnformadora i utilitzant els recursos al màxim.


Bibliografia:
Viaña, X. P., Romeu, A. M., & Traveria, R. J. (2016). Las profesiones sociales en los centros educativos. Funciones y expectativas. 11.