Dia 8 d’Octubre de 2019.                

“LAS MISIONES PEDAGÓGICAS”

La sessió de hui es pot dividir en dues parts. 

Per una banda, s’ha dut a terme la projecció d’un documental sobre la democratització de la cultura. A partir del qual s’ha reflexionat i s’han dut a debat diverses qüestions entorn les mesures educatives que es van prendre durant la Segona República.

Per altra banda, en l’última part de la sessió s’ha continuat treballant amb el teatre de l’oprimit. Els grups que quedaven per representar la seua història l’han representada i s’ha continuat amb la mateixa dinàmica. Per què és una situació d’opressió? Què podem fer per a transformar aquesta situació? Aquestes són les dues preguntes entorn les quals ha girat el debat grupal.

Prestant atenció al documental analitza, “Las misiones padagogicas”, es pot dir que Espanya és un país que va estar interessat en apostar per l’educació per a tots i totes des de fa temps enrere, durant la Segona República ja es va dur a terme una política educativa amb l’objectiu de dur l’escola als pobles i les aldees de la perifèria. En definitiva, alfabetitzar el món rural. S’apostava per una pedagogia participativa mitjançant, per exemple, actuacions de teatre, dotació de llibres, exposició de quadres del Museu del Prat.

Encara que en el període de la dictadura tots aquestes esforços van quedar obsolets i Espanya es va tornar a posar a la cua d’Europa, les missions pedagògiques van significar un gran abans en matèria de democratització de la cultura.

En conclusió, el terme cultura i globalització van de la mà. Això significa en molts sentits que la llengua no es pot entendre sols com un element de comunicació,  sinò que és també una manera de relacionar-se, maneres diferents d’entendre el món. No s’ha de caure en l’error de renunciar a la pròpia llengua i, en aquest sentit, la democratització de la cultura i les missions pedagògiques de la segona república van ser decisives.