Dia 20 de Setembre de 2019.

La classe va començar amb la dinàmica de l’energia. Però, uns minuts després d’estar fent-la, es va introduir una variant d’aquesta. La dinàmica grupal coneguda com Zip! Zap! Boing! Per a dur-la a terme es manté el cercle que estava prèviament fet i es passa el torn al company/a de la dreta o esquerra al soroll de “zip” acompanyat d’un moviment de la mà contrària. Aquest primer pas es practica unes quantes voltes. Desprès s’inclou la mateixa acció però en sentit aleatori, cap al company o companya que vulguem. Aquest va vinculat al soroll “zap”. Quant ja es controla el “zip” i el “zap” amb fluïdesa s’afegeix el “waka” que s’utilitza per canviar el sentit. També podem afegir el “boing” amb el qual es rebutja a aquell que ens ha fet “zap” o el soroll “ssss” amb el qual ens botem a nosaltres mateixos si ens han fet “zip”. Per últim s’afegia el soroll “tolon” amb un movimet dels dits amb els braços alçats si algú s’equivocava. 

Posteriorment a l’etapa de dinàmiques de presentació, ens centràrem en la creativa o de sensibilització. Dins d’aquest es van dur a terme diferents jocs teatrals grupals.

Primerament, ens ajuntàrem per parelles per dur a terme el conegut com “hipnotisme colombià”, en el qual, l’estudiant A, que fa el paper d’hipnotitzador, col•loca la mà a uns centímetres de la cara de l’estudiant B o hipnotitzat i guia els moviments del segon, que ha de seguir-la menejant el cos. Al cap d’uns minuts, els paper s’intercanvien.

Seguidament, es posà en pràctica la dinàmica de les salutacions. Els estudiants caminen per l’aula amb música de fons. En el moment en que el professor diu “uno” cada alumne ha de mirar a altre fixament. Si el professor diu “dos” cada alumne ha de saludar a altre com si es coneixeren de tota la vida, abraçant-se. 

Desprès, realitzàrem altra dinàmica, en la què cada alumne establia un punt d’inici a la classe, un segon punt i un tercer. Quan tots ja els teníem, es tractava de fer un recorregut passant pels tres punt en ordre. Al arribar al segon cadascú deia el seu nom i al arribar al tercer ens quedàvem en posició d’estàtua amb postures diferents. L’objectiu era fer el recorregut de manera simultània tota la classe i potenciar així la unitat i la coordinació.

A continuació, i per parelles altra vegada començàrem la dinàmica de fotògraf i càmera. Cada individu de la parella feia un paper. El que es convertia en càmera tanca els ulls i li agarra la mà al seu company/a. L’altra persona guia a la càmera i la situa front a allò que li crida l’atenció per a que la fotografie mentalment. Desprès es canvien els papers. Mentre que la primera persona que fa de càmera observa coses que evoquen a sentiments positius, la segona fotografia coses que provoquen sentiments negatius. 

Per finalitzar l’etapa creativa, vam dur a terme dos dinàmiques teatrals.

En la primera, ens situàrem en un cercle. Una persona de classe pensava i deia una cosa abstracta (generalment sentiments) i a aquelles persones que li abellia eixien al centre i la recreaven des del seu punt de vista. Aquestes persones es situaven per ordre i de manera estàtica es quedaven al mig del cercle. Quant la “figura” estava completament formada, la resta la visualitzava. Desprès els “actors” desfeien la figura en ordre contrari a quant s’havien col•locat i es comentava el sentiment transmès.

En la segona, es formen dos grups. El primer format per aquelles persones que van fer de càmeres la primera vegada i el segon format pels fotògrafs. Cada grup posa en comú els espais fotografiats i en conjunt s’elegeix una paraula abstracta que represente allò que s’ha sentit, posteriorment es representa i l’altre grup ha d’endevinar què s’està representant.

L’última part de la classe, si haguera donat temps es dedicaria a l’etapa de relaxació.

En conclusió, aquesta sessió va ser dinàmica al 100%, i es podria dir que molt beneficiosa per al conjunt de la classe ja que cada vegada ens coneixem més i aquestes activitats ens serveixen per coordinar-nos, agarrar confiança i crear una unitat. A més, a l’enfocar l’assignatura de manera que els i les alumnes participen activament com a subjectes tant els conceptes com la teoria en general són més fàcils de retenir i, per tant, resulta més senzill i divertit aprendre.